Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  eixir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

EIXIR v. intr. (a vegades refl.): cast. salir.
|| 1. Anar de dins a fora (d'un recinte, habitació, clos o lloc en general). a) intr. Ela audí dir que nostre seinor era en aquela terra et exí de sa terra et anà cercar lo seinor, Hom. Org. 7 vo. Com hom, Sènyer, veu alcun home mort e'l veu hom soterrar e pudrir dejús la terra, e no veu hom la ànima que n'ix, Llull Cont. 236, 19. Abdues les pedres se trencaren, e ixqué'n tan gran foch, que il·luminà tota la host del rey, Llull Fèlix, pt. iii, c. 6. No y avia porta ni finestra sinó aquella per on exist, e aquella fem nós ben tancar e sagellar, e jamay no'n isquist per aquella, Pere Pasqual, Obres, i, 152. Que no isca de port ne hi entre sens voluntat dels mercaders, Consolat, c. 62. Si nengun hom exive de la terra del dit senyor comte, doc. a. 1342 (Priv. Ordin. Valls Pir. 213). Jamay no isquera de casa sens licèntia mia, Metge Somni iv. Huy per lo matí, quan isquist de casa, Sermons SVF, i, 60. Veu lo rey que exia de hoyr missa, Tirant, c. 6. Eixir en terra: desembarcar. E foren aquests, aquels qui exiren en terra, don Nuno e don R. de Muntcada, Jaume I, Cròn. 60. Mariner és tengut de no exir en terra ne anar sens paraula del notxer, Consolat, c. 166. Pierres estaua cansat de la mar e isqué en terra, Comalada Pierres Prov. 69. Eixir a cambra, o simplement eixir: (ant.) evacuar el ventre. Los bolqués sullen, | d'aygua los mullen, | fingint prou ixen | e que bé pixen, Spill 9143. b) refl. Encontram en Guillem de Mediona... e exia's de la batayla..., Jaume I, Cròn. 64. Aloma ixqué-se'n de la capella, Llull Blanq. 6. Si donchs de la ciutat e de sos termes no's exia per mudar son domicili, Cost. Tort. I, v, 7. Ell e l'almirall son fill exiren-se de les galees, Muntaner Cròn., c. 67. Theodorich pres comiat del emperador e isqué's de Roma, Genebreda Cons. 7. Puix així és, ix-te sus ara de la montanya y no tornes jamés ací, Faules Isòp. 97. Y que se'n vaji allà hont vulgui! recalcà la Tuyas exint-se del cel-obert, Pons Auca 153. Eixir-se un líquid (o el recipient que el conté): sobreeixir, vessar. Si aquella stiba se exirà o vessarà alguna quantitat de vi, Consolat, c. 205. Eixir-se el ses: (ant.) sortir l'extrem del budell cular.
|| 2. intr. Anar-se'n a fora del lloc on estava, per fer alguna cosa o rebre o atendre qualcú. Aquel qui ix seminar la sua sement, Hom. Org. 2 vo. Axí com si isquéssets a pendre ladres, isqués ab coltells e ab fusts a pendre mi, Serra Gèn. 211. Eixir a batalla: anar contra l'enemic a presentar-li batalla. Que de tot en tot exissen a batalla, Muntaner Cròn., c. 191. Los senadors ab gran host li isqueren a batalla, Genebreda Cons. 205. La dita armada arribà a la platja... e aquí Bara e lo rey los isqueren a batalla e ensemps se combateren, Tomic Hist. 21. Eixir a algú, o eixir a l'encontre, eixir a camí, eixir a carrera, eixir al pas (a qualcú): anar vers qualcú i en direcció contrària a la que ell porta, per ajuntar-se amb ell abans que arribi al lloc on estàvem. Leuam-nos, e isqueren los hòmens a nós, e entram-nos-en a Agremunt, Jaume I, Cròn. 45. Aquí ell pres terra, e les gents del pays exiren-li tants, que bé foren cinchcents cavallers francesos, Muntaner Cròn., c. 159. Isqué'ns don Nuno a carrera e dix-nos que li donàssem conseyl e aiuda, Jaume I, Cròn. 20. Miramolí, serray molt poderós, féu passatge en Spanya, e los tres reys de Spanya li ixeren al encontre e desbarataren tots los serrayns, Desclot Cròn., c. 5. Com lo senescal entrà per lo camp, lo senyor rey li ixqué a carrera e saludà'l, Muntaner Cròn., c. 90. E acò sabents los castellans isqueren-los al encontre, Pere IV, Cròn. 71. Per exir a camí al llm. Bisbe de Mallorca tots los capellans y yo, doc. a. 1657 (Hist. Sóller, ii, 437). Ja que la mort ve abans d'hora | vaig serè a exir-li a camí, Aguiló Fochs foll. 27. Eixir a rebre qualcú: sortir-li a camí per fer-li compliment. E sobre açò pregaren que exíssem reebre don Ferrando, Jaume I, Cròn. 21. Quant saberen en Jerusalem que Josep venia, exiren-lo rebre ab gran honor, Serra Gèn. 244.
|| 3. intr. o refl. Apartar-se, deixar d'estar dins una determinada situació o manera. Los hòmens s'ixen accidentalment de lur natura e meten-se en natura de peccat, Llull Cont. 36, 28. De l'orde en lo qual Déu me ha mesa no exiria per res, Llull Blanq. 4. Per tal que el Regne no exís de la natura, Jaume I, Cròn. 18. Guardats-vos que no us apartets de aquí auant ne isquats del manament de Déu, Serra Gèn. 103. Sense por d'exirse'n de la legalitat, Obrador Arq. lit. 62. Eixir de si, o eixir de seny: perdre el seny. Joachim, hoydes estes rahons, ixqué quasi fora de si mateix, axí per grandíssima admiració com per singular goig, Villena Vita Chr., c. 1. Lo duch... com sentí obrir la porta pres tan gran alteració que pensà exir de seny, Tirant, c. 14. Eixir de polleguera o Eixir de fogó: cessar d'estar en l'orde i serenitat deguda, sortir de la normalitat. Munda, no m'esquerdis lo respecte! Mira que m'he exit de fogó!, Vilanova Obres, xi, 23. Al istiu... paletas y pincells, branillatjes y andròminas, tot exia de pollaguera, Pons Auca 26.
|| 4. intr. Excedir una cosa del nivell d'una altra, sota la qual o darrera la qual està. On un escull de la riba exia, Febrer Inf. xviii, 69. Lo cauall deu auer... los ulls grans hi exits per anfora, Flos medic. 26.
|| 5. intr. Manifestar-se, aparèixer allò que estava ocult, tapat per una altra cosa. Y essent sobre lo Vedrà isqué'lls huna fusta de francesos, Entrev. Eyv. 27. La Verge n'hi eixirà | tres dies ans de morir, cançó pop. (ap. Serra Calend. folkl. 97). El d'un sereno que ens eixí de trascantó i ens empaità, Ruyra Parada 27. Eixir el sol, la lluna, etc.: aparèixer en el firmament. La planeta Venus... hix al matí ans que'l sol isque, Genebreda Cons. 47. Per tres hores per lo matí aprés que'l sol serà exit, Codi Çagarriga 257. Al sol eixit: després de sortir el sol. Vench al sol ixit don Blasco, Jaume I, Cròn. 135. Tro al sol exit estec Blanquerna en oració, Llull Blanq. 42. a) fig. Me n'he guardat de casar | quan uns bons partits m'eixian; | avuy m'eixia un partit, cançó pop. catalana (ap. Pelay Briz Cans. iv, 93). Entre juplada i juplada de tabaco, en la conversació ixqué lo de les pors de la famosa casa, Martínez Folkl. i, 46.—b) especialment, Néixer i deixar-se veure damunt la terra una planta. Car de femoral qui és en l'ort isquen fulles e flors e fruits de diverses colors, Llull Cont. 104, 10.—c) per anal., Aparèixer a la superfície del cos (uns grans, erupció o qualsevol malura).—d) Publicar-se. Eixir a llum, o a la llum pública. Comparança y ponderació entre lo publicat... y lo que resta inèdit, mereixedor d'eixir a llum, Obrador Arq. lit. 32.
|| 6. intr. Conduir, donar pas (un portal, un camí, un carrer, etc.) a un lloc determinat. La porta que ix a la mar, Pere IV, Cròn. 158. Al camí del Prat qui ix a la Creu cuberta, doc. a. 1480 (Ardits, iii, 14).
|| 7. intr. Acabar d'una cosa, arribar-ne a la fi (bé, malament, etc.). Per so valie més exir-ne de una manera o de altra, doc. a. 1575 (Segura HSC 208). En Lluís me n'agafà una de la que no conto que n'isca més que per ficar-lo a la caixa, Pons Auca 272. Eixir a cap d'una cosa: arribar-ne a la fi de la manera deguda o volguda. No són tenguts de demanar paraula a aquells mestres qui aquella obra hauien començada pus que ells no la sabian fer ne sabian exir-ne a cap, Consolat, c. 53. Especialment: a) Deslliurar-se d'un perill o dany (malaltia, deute, esclavatge, etc.). Que per un hom hajam esperança a esser exits de la servitut, Llull Gentil 96. Cascú sabrà que'l senyor rey no havia tresor, que de tals guerres exia que res no li bastava, Muntaner Cròn., c. 201. Però nós ne exim sens algú afollament de nostra persona, Pere IV, Cròn. 89. Seria exit de aquesta misèria, Metge Somni ii. Féu fer molts clots fondos a manera de pous, que com exissen de un mal, que donassen en altre, Tirant, c. 24.—b) Cessar d'ocupar un càrrec, d'exercir un ofici, etc. Scriuà és tengut de dar compte als personers tota via que ells lo demanen, si que fos exit de la scriuania o que fos en la nau, Consolat, c. 60. Si lo missatge atressi s'exirà de son senyor sens rahó justa, doc. a. 1415 (BABL, xi, 318).
|| 8. Procedir, venir una cosa d'una altra, com de la seva causa. Del cor ixen totes les obres que són feites, Hom. Org. 4 vo. Per tal que d'aquella vertut del individuu exís tal influència al enteniment, Llull Cont. 352, 22. Et la peccúnia que d'aquèn exirà sia convertida a tenir una làntea ardent, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66). D'aquest desaret exirà gran guerra, Muntaner Cròn., c. 39. Aquelles robes vendrà en Xipre, e venudes, ço que d'aquelles robes exirà trametrà en esmerç en Damàs, doc. a. 1386 (Capmany Mem. ii, 175). Donant-se gran repòs e ociositats, d'on ixen infinits mals, Tomic Hist. 26.
|| 9. Resultar, esdevenir (de tal o tal manera). Si yo prench aquest per marit e si no me ix tal com yo volria, hauria esser homeyera de la mia persona, Tirant, c. 96. Car si axí u fahia, bé exiria, Boades Feyts 251. Eixir car (barat, costós, etc.): resultar de molt preu (de poc, etc.). Perquè a cops i a tomballons may ixen bé les coses, Pons Auca 69. Eixir amb la seva pretensió, o simplement amb la seva: aconseguir allò que es pretenia, resultar vencedor. No podian exir ab la pretensió, doc. a. 1678 (González Sugranyes Hist. Grem.). Especialment: a) Esdevenir tal o tal cosa després d'un temps més o menys llarg de preparació, de creixença, d'instrucció, de labor electoral, etc. E aquest Corral Llança exí hu dels bells hòmens del món, e mills parlant e pus savi, Muntaner Cròn., c. 18. No crech que n'ixcau per ara bon mestre, Proc. Olives 273. Aquest jove..., des del dia que va exir fadrí, anà estalviant la major part de la setmanada, Vilanova Obres, iv, 21. «El meu nombre no ha eixit premiat». «El nostre batle ha eixit diputat». Si algú dels consellers exirà cònsol de Lotja, deu anar lo die de son jurament a la Lotja, Rúbr. Bruniquer, i, 65.—b) Resultar d'un compte o càlcul. «Els comptes m'han eixit malament». Si volets saber quants peus haurà la ombra, prenets de qual vos vullats de les 5 parts de 90, e ço que exirà serà los peus que haurà en aquella ombra, Gilbert-Corsuno Astrol. 12.
|| 10. Dir o fer alguna cosa inesperada (per enginyosa, estrambòtica, absurda, etc.). «Després de tant discutir, si pagaries tant o quant, ixes que no vols comprar a cap preu!».
    Loc.
—a) Per una orella m'entra i per l'altra m'ix (Mall.); Mix, mix: per la una m'entra i per l'altra m'ix (Val.): vol dir que no es fa cas del que els altres diuen.—b) Ixca lo que ixca: indica la decisió de fer una cosa tant si va bé com no (Val.).—c) Tant entrat, tant eixit: es diu dels qui despenen tot el que guanyen (Mall.).—d) Set n'han entrades, set n'han d'eixir: es diu al·ludint als caparruts, que en haver agafat una idea, ha d'esser allò i res més (Mall.).—e) Altre bony m'ha eixit!: es diu quan sobrevé una nova desgràcia o molèstia, quan ja estam cansats de patir-ne d'altres (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «De bon arbre, bon fruit n'ix» (Desclot Cròn., c. 26).—b) «Amb dona, gos i guitarra, no ixques de nit de casa» (Alcoi).—c) «Bevem i mingem, que a un cap o altre eixirem»: es diu per indicar despreocupació i optimisme davant les dificultats (Burriana).—d) «Avui corrim, demà pudim; fora de la mort, de tot eixim»: ve a significar el mateix que l'anterior (Manresa).
    Fon.:
əʃí (pir-or., or., bal.); eʃí, eјʃí (occ.); eјʃí (Maestr.); eјʃíɾ (Cast., Val., Al.); iʃí (Alg.). L'extensió actual del verb eixir en els dialectes catalans és limitada per la concurrència del sinònim sortir. El predomini de eixir és absolut en el pirenencoriental (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Capcir), en el valencià i en l'alguerès, que són dialectes que desconeixen el verb sortir. En canvi, aquest predomina en els dialectes oriental i baleàric, que, si posseeixen encara el verb eixir, és entre gent vella o fossilitzat en locucions i frases fetes; així a Falset, per exemple, només s'usa eixir en la forma d'imperatiu ix usada pels infants per a donar la sortida en començar el joc dels catius; a Mallorca i Menorca únicament es troba usat eixir en frases fetes com «altre bony m'ha eixit», «set n'han entrades i set n'han d'eixir». En el català occidental predomina també sortir (com hem vist en l'exemple de Falset), però es conserva en plena vitalitat eixir en algunes localitats, i fins i tot predomina damunt sortir en les poblacions de Boí, Vilaller, Bonansa, Benabarre, Tamarit, Fraga i Calasseit, on el verb sortir és desconegut de la gent analfabeta.
    Conjug.:
irregular, indicada en els paradigmes adjunts tant en les formes arcaiques com en les dialectals modernes.
taula 

    Sinòn.:
sortir (en tots els significats).
    Etim.:
del llatí exīre, ‘sortir’.