Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embaucar
veure  embauçar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

EMBAUCAR v. tr.
Enganar amb bones paraules; cast. embaucar. Embahucar a algú; aliquem nugarum lenocinio irretire, Lacavalleria Gazoph. Embahucar o etxisar: Praestigiis aliquem decipere, eludere, Torra Dicc. Lo més galan vaylet per a embahucar mosses, Verdaguer Jov. 104.
    Fon.:
əmbəwká (Barc.); embawkáɾ (Val.); əmbəwсá (Palma).
    Etim.:
probablement pres del cast. embaucar.

EMBAUÇAR v. tr.
Embalçar; cast. precipitar, hundir. Aquells qui amen mort de lur sensualitat... són los hòmens qui ells mateys se pengen e s'embausen e's degollen, Llull Cont. 303, 11. La uella... que no fos embauçada allà en un relleix de la cinglera, Pere Vayreda (Catalana, i, 439).