Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encenall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ENCENALL m.
|| 1. ant. Encesa; conjunt de ciris o altres coses enceses. Nedejada en aprés la sinagoga, hi és stada mesa la imatge de sent Christòfol, hon se fa continuament major romeria e major encenall de candeles que per ventura no creuríets, doc. a. 1391 (Archivo, v, 187). An a donar caneles a misa al Rector, exceptat lo dia de sent Jachme e de senta Fe, e los encenayls d'aquestes beneytes dues festes són del Rector, doc. a. 1367 (arx. parr. de Rouric).
|| 2. Objecte fàcilment combustible i destinat a encendre altres objectes; cast. encendedor, botafuego. Los àngels revoltaren-se al principi | pel ceptre arrabassar-li, i encenall | los féu d'un gorg de sofre ardent sa ullada, Verdaguer Idilis. Especialment: a) Estadal o ble que serveix per a encendre els ciris de l'altar (Barc.).—b) Llenya menuda i fullaraca seca (or., occ., val., bal.); cast. fagina, enjuto, támara. S'usa devegades en singular (Cast., Val., Alcoi, Eiv.), però més sovint en plural (Empordà, Barc., Ll., Mall.). Busquen fenassos per a encenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52).
|| 3. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ribot o garlopa (Conflent, Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Berguedà, Pla de Bages, Plana de Vic, Solsona, Pla del Llobregat, Camp de Tarr., Bonansa, Tortosa, Maestr.); cast. viruta. Era vestit lo seu cors de un mantell carmesí tot flameiant de encenalls d'or, Curial, iii, 99. No li dexan dur sabre de debò, porta la vayna plena d'encenalls, Vilanova Obres, xi, 146. El banch desembrassat y polsós; a terra, ni un bri d'encenall, ni una mota de serradures, Vilanova Obres, ix, 256. Un dels seus flocs més alterosos s'ablama com un encenall, Ruyra Parada 61.
|| 4. fig. Cop de mà al cos d'una persona (Mall.); cast. cachete. Jo sí que te'n etzibaria de xisclets, mormes y boleis y trompades y sebes y bledes y ensenays que 't farien anà de grufes tota la vida, si fos tan gran com tu, Rosselló Many. 147.
|| 5. pl., fig. Plat de menges aperitives, com olives, ensiam, tomata, pebrot, rave, etc., que es pren abans o al temps del dinar (Segarra, Urgell); cast. ensalada, aperitivo, entremeses.
|| 6. pl. Sopa de pasta de farina que té forma d'encenalls de fuster (St. Feliu de C.).
    Loc.
—a) Foc d'encenalls: cosa de poca durada, especialment si al començament porta molta força o esplendor i s'extingeix aviat (or., occ.).—b) Ballar s'encenai: ballar de capoll, passar molta tribulació o grans dificultats (Mall.). En Gostí va esser però qui ballà més, perque li feren ballar s'encenai, Alcover Cont. 323. Si qualque fossé hagués sabut axò, a n'es Jayet li feya ballà s'ensenay, Ignor. 76.
    Fon.:
ənsənáʎ (or.); ansenáʎ (occ., Maestr.); ənsənáј (Olot, Bagà, Empordà, Manresa, Mall., Eiv.).
    Sinòn.:
|| 3, pl. burballes, flocs, reganyols, tafatans, borrumballes.
    Etim.:
derivat de encendre.