Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enverinar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ENVERINAR v. tr.
|| 1. Emmetzinar; cast. envenenar. a) Fer nociu quelcom pel verí. Aquells qui creuran en lo meu nom..., si neguna cosa enverinada ne mortal beuran, no'ls nourà, Serra Gèn. 237. Restaven totes les fonts y lochs enverinats per mil serpents, Alegre Transf. 61.—b) Matar o danyar pel verí. Dones dampnades | enverinades | d'aquell verí, Spill 352. Com escorpí enverinava, | mossegava com serpent, Riber Sol ixent 26. Sentien el crit... que els glaçava la sang i els enverinava la ternura, Riber Miny. 72.
|| 2. fig. Endanyar, fer més greu (una ferida, una malaltia); cast. enconar. Aquest pestilent mal e ferida que'ls humans remeys... més l'agreugen, més la enuerinen, Carroç Moral Cons. 29. Axò dels ulls, no se l'enquieti si fa cohissor, encara se l'enverinarà més, Vilanova Obres, iv, 56.
|| 3. fig. Irritar, enrabiar molt; cast. enconar, irritar. Lo cor enverinat per ira, Oliver Exc. 25. Respongueren los bisbes enuerinats: «O, no digau axò, senyor gouernador!», Villena Vita Chr., c. 172.
|| 4. fig. Carregar d'expressió virulenta o exagerada. Amb uns mots enverinats, coents, Pons Com an., 126. La cadeneta de les vores i el mateix color rosa enverinat, tot, tot ho denunciava, ibid. 20.
    Fon.:
əmbəɾiná (Barc.); əɱvəɾiná (Mall.).
    Var. form. i sinòn.:
enverenar, envenenar (castellanisme).
    Etim.:
derivat de verí.