Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. envers
veure  2. envers
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ENVERS (o envés). prep.
|| 1. Cap a; en direcció a; cast. hacia. Fugent envers llurs pays, Muntaner Cròn., c. 34. Aquest testes... allargà los seus peus enuers la dita Eulàlia, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 69). Viu que los seus ulls corregueren envés la mia vista, Corbatxo 28. Ladonchs ell, envers mi esclarint la cara, dix..., Metge Somni iv. Escopien enués la creu, Villena Vita Chr., c. 180. Y anant enuers ella, saludà-la molt cortesament, Comalada Pierres Prov. 27.
|| 2. En relació, respecte d'una cosa o persona; cast. hacia, respecto. Apperellat som de sofrir et d'aver aytant gran paciència envés vós com nul hom poria haver envés senyor ni fil envés pare, doc. a. 1307 (Miret Templers 373). Les constitucions e hordonacions fetes... enués les monedes batadores, doc. a. 1333 (BSAL, xi, 40). Tots los sotsmesos del dit senyor rey d'Aragó... estan envers llurs senyors plens de fina amor natural, Muntaner Cròn., c. 14. Potestat tu huy no tendries envés mi alguna | si dada no't fos per l'emperador, Passi cobles 64. En aquest cas me deuria enuers tu encruellir, Curial, i, 12. Els seus afectes envers mi tornaren esser tendres i sincers, Santamaria Narr. 220.
|| 3. Té valor d'indicació aproximativa (de lloc, temps, quantitat); cast. hacia. Envers hora de mija nit, Pere IV, Cròn. 39. E cant vench anvés la mige nit, Graal 67. Detràs la lengua envés lo paladar són les fauces, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 2. Y aprés enués migdia y al vespre donau-los algun poch de siuada, Agustí Secr. 153 vo. La soca del arbre de la mirra és més grossa envés la rel que en altra part, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
əmbés (Barc.); əɱvés (Mall.).
    Sinòn.:
devers, vers.
    Etim.:
compost de en i vers (prep.).

2. ENVERS, -ERSA (o envés, -essa). ant.
|| 1. Invertit; en posició contrària; cast. inverso, invertido. a) adj. La figura de l'home en l'aigua està enversa a la figura d'ome en so que té lo cap a avall e los peus a amunt, Llull Cont. 351, 15. Fon posat dins lo pati... en Joan Agulló..., cames enveses e armes revessades com a traydor, Rúbr. Bruniquer, v, 322.—b) adv. La figuera com hom la planta a envers fa les branques a avall e a envers, Llull Cont. 300, 24. Cavalcava un escuder armat qui cridava e plorava la mort de son senyor e les armes a envers portava, Llull Blanq. 76, 6. Pendràs la ralladora del formatge e girar-l'as envers, Robert Coch 26 vo.
|| 2. m. Revers; part oposada al dret; cast. reverso, revés. Quan hun drap és bell del envers, SVF Sermons, i, 175. S'abraçà ab ell y ab aquells enuessos dels labis lo besà, Curial, iii, 63. Lo manto de atzur e la gonella de morat fi e los enveços de atzur, doc. a. 1480 (EUC, vii, 51). Un càlser... ab la patena plana, en lo anvés las armas del càlser mateix, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 327). No guardar (o no tenir) dret ni envés: no mirar res, no tenir contemplacions. Lo apetit natural qui us força que no guardau dret ni enués, Tirant, c. 156. Que no tenim dret ni enués, Cobles formenters, segle XVI. Fer del dret envés: desfigurar o falsejar la veritat, fer veure allò que no és. Que, defenent bon dret, o mal si mester és, | sàpia fer del dret envés, Somni J. Joan 744. Dir-li a algú l'envers del porc: donar-li un nom molt lleig (val.). Es desfogava dient-los l'anvés del porc, Ensisam 237.
    Etim.:
del llatí invĕrsu, mat. sign.