Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esbromar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESBROMAR v. tr.
|| 1. Llevar la broma o escuma (Pla d'Urgell, Gandesa, Tortosa); cast. espumar. Prin vi de melgrana agra e ayga de meritre... e sia justat e esbromat en foch subtilment, Alcoatí 81 vo. Com esclatarà lo bull, esbroma-la bé, Robert Coch 28. Esbromar la olla: Despumare ollam, Esteve Eleg. Esbromar lo trull: treure la broma o brisa agra del trull.
|| 2. Rentar lleugerament la roba abans de posar-la a la bugada (Puigcerdà, Esterri, Tremp, Massalcoreig); cast. enjuagar.
|| 3. refl. Fer-se malbé els llegums o hortalisses per efecte de les boires (Plana de Vic, Camp de Tarr.). «Els melons estan esbromats». «Aquest any s'han esbromat els cigrons».
    Fon.:
əzbɾumá (or.); azbɾomá (occ.).
    Var. ort.
ant. (incorrecta): esbramar (doc. a. 1465, ap. Butll. C. Exc. Cat., xxxviii, 211).
    Sinòn.:
|| 1, escumar, triar;— || 2, eixalavar.
    Etim.:
derivat de broma.