Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escalar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESCALAR v. tr.: cast. escalar.
|| 1. Pujar a un lloc aplicant-hi escales llevadisses, i per ext., aplicant els peus damunt les irregularitats del mur, del terreny, etc. Una nit ell escalà e pres la dita infanta, Pere IV, Cròn. 396. Escalar un castell, una fortalesa: entrar-hi enfilant-se pel mur. Per defensió especial de les dites bastides... consellen per guardar-se de escalar que facen verdescha, Eximenis Crestià, c. 310 (ap. Congr. Cor. Ar. 808). Si hun rey havia hun castell e hun enemich lo li escalava, al rey mal li sabria, Sermons SVF, i, 100. Los jóuens... que deguen entrar en hun castell fort, | caminen deu legues sens tembre la mort, | y armats ab poder escalen tal força; | aprés d'escalada celebren gran festa, Proc. olives 2116. Les gents del de Fonçosa... han invahida y ab escales escalada la vila de Salses, doc. a. 1598 (RLR, lx, 69). El cavall del rey En Jaume... així torres escalava o cingles tallats a plom, Costa Trad. fant. 149. Escalant el camí que giragonceja per entre el bosc, Massó Croq. 109.
|| 2. fig. Arribar a un grau o posició molt alt. Escalar el poder: arribar a governar. Mare de Déu, tu ets aquell'escala | ab què'l peccant lo Paradís escala, Ausias March, cxiii.
|| 3. intr. Presentar les inflorescències en embrió l'olivera quan s'acosta a l'època de la floració (Garrotxa).
    Fon.:
əskəlá (or., bal.); askalá (occ.); eskaláɾ (val.).
    Etim.:
derivat de escala.