DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ESTOMACAR v. tr.
Carregar, molestar greument; fastiguejar; cast. cargar, fastidiar. De les dites prerrogatives a nosaltres fetes, són molt stomacats e's tenen per agraviats los portugaleses, doc. a. 1416 (ap. Balari Dicc.). Aquestes coses a la llarga ve que estomaquen, Ruyra E-Ch 15. N'havia sentidas moltas y no s'estomacava per tant poca cosa, Rev. Cat. iv, 84.
    Fon.: əstuməká (pir-or., or.).
    Etim.: del llatí stomachari, ‘irritar-se, fastiguejar-se’.

2. ESTOMACAR v. tr.
Pair, en sentit metafòric; sofrir, suportar (or., occ., val.); cast. aguantar, sufrir. «Aquesta dona tan xafardera, no la puc estomacar».
    Fon.: əstuməká (Rosselló); astomaká (Ll.); əstuməɣá (Empordà); astomeɣá (Gandesa, Tortosa, Maestr.).
    Etim.: derivat de estómac.

3. ESTOMACAR v. tr.
Apallissar, pegar un fart de llenya; cast. apalear, vapulear. La Pepeta... ab ells jugava, encarant-se ab els espigats y estomacant als atrevits, Pons Auca 6.
    Fon.: əstuməká (or.); astomaká (occ.).
    Etim.: derivat de tomaca (=tomàquet)?