Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estomacar
veure  2. estomacar
veure  3. estomacar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ESTOMACAR v. tr.
Carregar, molestar greument; fastiguejar; cast. cargar, fastidiar. De les dites prerrogatives a nosaltres fetes, són molt stomacats e's tenen per agraviats los portugaleses, doc. a. 1416 (ap. Balari Dicc.). Aquestes coses a la llarga ve que estomaquen, Ruyra E-Ch 15. N'havia sentidas moltas y no s'estomacava per tant poca cosa, Rev. Cat. iv, 84.
    Fon.:
əstuməká (pir-or., or.).
    Etim.:
del llatí stomachari, ‘irritar-se, fastiguejar-se’.

2. ESTOMACAR v. tr.
Pair, en sentit metafòric; sofrir, suportar (or., occ., val.); cast. aguantar, sufrir. «Aquesta dona tan xafardera, no la puc estomacar».
    Fon.:
əstuməká (Rosselló); astomaká (Ll.); əstuməɣá (Empordà); astomeɣá (Gandesa, Tortosa, Maestr.).
    Etim.:
derivat de estómac.

3. ESTOMACAR v. tr.
Apallissar, pegar un fart de llenya; cast. apalear, vapulear. La Pepeta... ab ells jugava, encarant-se ab els espigats y estomacant als atrevits, Pons Auca 6.
    Fon.:
əstuməká (or.); astomaká (occ.).
    Etim.:
derivat de tomaca (=tomàquet)?