Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estrop
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTROP m.
Tros de corda entollat pels seus dos caps, a manera d'anella, que serveix per a enganxar un aparell, una àncora o un altre objecte qualsevol; cast. estrope. Especialment: a) Anella de corda que, encapillada a l'escàlem d'una embarcació i voltant el coll del rem, serveix de lligam per a subjectar aquest. Tres strops de remolar per redrissar rems, doc. a. 1467 (ap. Aguiló Dicc.). Aquest estrop es petarà a ses primeres embranzides, Ruyra Pinya, i, 21.—b) Anella de corda que subjecta un pal, una antena, verga, etc.—c) Tros de corda acabat amb un nus, que els pescadors enganxen a les vores de l'art per treure'l a la platja (Barc., Tarr.).—d) Tros de cap gruixat de corda, passat pel forat del pedral, i que serveix per a fermar-hi el cap que subjecta el capcer, en la pesca de la llampuga (Mall.).—e) Anella de corda que envolta un bocell o quadernal tenint a un extrem un ganxo o càncam. Hi ha bocells i quadernals que tenen l'estrop de ferro, i se'n diu bocells o quadernals ferrats.f) Estrop de mans: vinatera de verga, o sia, tros petit de corda assegurat a l'enverga d'una verga per agafar-s'hi els mariners que hi transiten (Mall.).—g) Corretja de cuiro gruixut que serveix per a traginar un gran pes en baiard (Barc.).
    Loc.
—a) Tirar l'estrop: (ant.) perdre la paciència, esclatar la fúria comprimida. En sofirença no so Job, | ans volria tirar l'estrob, | essent dispost, Ausiàs March, cxxvii.—b) A tot estrop: a tot temps, amb gran ús, sense mirament; cast. de trapillo. La xerradiça delirant de les campanes, repicades a tot estrop, se feya sentir a una hora lluny, Víct. Cat., Sol. 141. «Aquest vestit nou, si el portes a tot estrop, aviat no tindrà cara ni ulls».—c) A tot estrop: corrents a tota pressa (Vallès, Penedès). Atrafegada menjava a tot estrop, a fi de no perdre el tren, Pous Nosa 162.—d) A tot estrop: de totes passades, de totes maneres, sia com sia (Valls). «Ho vull, i ho tindré: a tot estrop!»—e) No trobar estrop: no trobar nuvi (Badalona).
    Fon.:
əstɾɔ́p (or., bal.); astɾɔ́p (occ., val.).
    Etim.:
del llatí stroppum, mat. sign.