Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fadrí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

FADRÍ, -INA m. i f.
|| 1. ant. Infant, noiet; persona no més vella de quinze anys; cast. niño, muchacho, chico Llur pare murí... sí que a aquests fadrins ne a llur mare no romàs més que ço que la mare hi havia aportat en dot, Muntaner Cròn., c. 194. Que'ns maravellàvem molt com lo dit frare, qui era tan savi home... parria que'ns tengués per fadrí, Pere IV, Cròn. 167. Diu lo Senyor: dexau los fadrins que a mi vinguen, Cartoxa I, 59 (ap. Aguiló Dicc.). Remembre't de la faula que aprenguist mentre eres fadrí, Genebreda Cons. 64. En un gran cup... se offegà una fadrina de edat de sis anys, Pereç St. Vicent 70. No y aja home sobre la terra que sia net de peccat, ni encara lo fadrí de un dia, Cordial 25. Fadrí de un any: anniculus puer, Esteve Eleg. f 5. Perque los fadrins qui encara no poden spermatizar han delectació en lo coit...?, Albert G., Ques. 43 vo. En l'Spill de Jaume Roig (segle XV) es troba el mot fadrí aplicat a designar un fetus o infant no-nat, esvortat: Molt més parira | si no morira; | també 's morí | dins lo fadrí | sens batejar, Spill 3500. a) usat adjectivalment, Tendre d'edat. Axí que era molt fadrí com vench en Cathalunya, Muntaner Cròn., c. 18. Pus que m'an vist tan fadrí, s'an pres a riura, Sermó Bisbetó, 32. Hac tres fills... los quals varen finar los dies molt fadrins, Boades Feyts 189.
|| 2. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa (or., occ., val., bal.); cast. mozo, mancebo. Que negú no gosàs jaure ab dona neguna sens volentat de la metexa dona o fadrina, Scachs 71. Lo rey la'n faé poblar de fadrins e fadrines de Leyda, Boades Feyts 332.
|| 3. (usat sovint adjectivalment) Solter; que no s'ha casat mai (or., occ., val., bal.); cast. soltero. «Tan vell, i encara és fadrí!»«La tieta morirà fadrina». «Aquest estimadet meu | vuit anys de servici té; | emperò, si ve de Déu, | fadrina l'esperaré» (cançó pop. Mall.). Seguint l'apetit tots veig que s'embenen, | casats hi fadrins, Proc. Olives 2194. Fadrí garrut: fadrí que ja té més de trenta anys (Eiv.). Fadrí major: el jove que presideix el jovent en les festes i tertúlies de poble (occ.). Fadrí major: el germà, parent o amic del nuvi, encarregat d'anar a casa de la núvia el dia que ha de casar-se, a demanar-la per a sortir de casa, i acompanyar-la i guardar-la sense permetre que el nuvi li parli (Griera Espos. 25; BDC, xvii, 99). Fadrí extern: fill que no és l'hereu i que no es casa (V. fadristern). a) per ext., Propi d'un fadrí o no lligat per l'amor. Com un jove cor fadrí, Riber Sol ixent 45.
|| 4. Servent; criat (val.); cast. criado. Aní a Leyda romangué lo meu fadrí ací, doc. a. 1416 (Miret Templers 566). Una fadrina que dins lo castell era, qui passaua farina, sentí... fer renou, Tirant, c. 325.
|| 5. Operari que ha passat tot l'aprenentatge del seu ofici, però que encara no n'és mestre (or., occ., val., bal.); cast. oficial. Si es té per content de aytal fadrí o macip, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli). El vestit negre... li havia fet la fadrina de madama Noir, Pons Auca 135. Fadrí mesader: el que es lloga per mesos i menja a casa de l'amo o mestre Mig fadrí: operari que tot just ha acabat l'aprenentatge i està conceptuat professionalment com entre aprenent i fadrí. Entrant-lo de mitj-fadrí en una barberia de barri, Pons Auca 32.
|| 6. m. Peix roquer, petit, de color molt fosc, pigardós, de ratlles fines travesseres, i que és bo per a menjar, sobretot frit (Llucmajor).
|| 7. f. pl. Flors de la planta Cytinus Hyppocistis, més conegudes amb el nom de margalides.
|| 8. Fadrins de Santanyí: núvol baix, en forma de faixa coronada per una mena de cresta que imita la figura de caparrins d'home, i que surt per llevant abans d'eixir el sol i és considerat senya de pluja (Llucmajor).
|| 9. Arròs fadrí: arròs bullit amb aigua sola, sense carn ni peix (Gandesa).
    Refr.
—a) «Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí» (Mall.).—b) «Quan sa fadrina és casada, li surten es bons partits» (Mall.); «Ets enamorats surten quan sa fadrina és vella» (Men.): es diu referint-se a una bona solució que arriba tard, quan ja no és necessària.—c) «Una fadrina és per a un rei»: vol dir que en qüestions d'amor no hi valen jerarquies (Mall.).—d) «Una fadrina guapa té set defectes» (Mall.).—e) «Fadrina mirandaina, es vent d'es ventai l'encadarna» (Mall.).—f) «Guarda't de fadrina qui s'afaita es vespre» (Men.); «Fadrina qui s'afaita es vespre, o és putifeina, o a l'endemà és festa» (Men.).—g) «A Sant Magí, ves-hi fadrí; a Montserrat, ves-hi casat» (Valls).—h) «Per a esser mal casat, més val quedar-se fadrí» (Vinaròs).—i) «El fadrí i el gall, no més d'un any» (Val.).—j) «On hi ha fadrines, no hi ha teranyines» (Alcoi).
    Fon.:
fəðɾí (or., bal.); faðɾí (occ., val.); fɾəðí (mall., en la pronúncia més vulgar).
    Intens.
—a) Augm.: fadrinàs, fadrinarro, fadrinatxo.—b) Dim.: fadrinet, fadrinetxo, fadrinel·lo, fadrineu, fadriniu, fadrinó, fadrinoi, fadrinic.—c) Pejor.: fadrinardo, fadrinot.
    Etim.:
del llatí fratrīnus, derivat dim. de frater ‘germà’; aquest derivat llatí vulgar té representants en altres llengues romàniques, per ex. en el francès medieval fadrin ‘grumet’, en el bearnès fadrine ‘dona de mala vida’ etc. (cf. Wartburg FEW, iii, 766 i 767). En vista del significat de ‘infant petit’ i fins de ‘fetus’ que trobam en català antic, Montoliu havia proposat (BDC, iv, 15-17) d'explicar fadrí com a derivat del llatí fetus (> *fetīnus), amb la r produïda per contaminació de frater; les dades aportades pels altres etimologistes ens han convençut que aquesta etimologia no té base sòlida.