Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. falca
veure  2. falca
veure  falça
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FALCA f.
|| 1. Tascó; objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a ajustar i estrènyer dos cossos entre els quals es col·loca; cast. cuña, falca. Per cinch moreres que yo us vení per fer falques a la nora del dit loch, doc. a. 1394 (Arx. Gral. R. Val.). a) Falca de taronger: branca de taronger relativament recta, que en podar aquests arbres es guarda per a falcar els poms de taronges per tal que no toquin terra ni esgallin les rames (Cast.).
|| 2. nàut. a) Orla que hi ha a proa d'una embarcació de pesca immediatament després de l'escollat (Costa de Llevant i de Ponent).—b) Taula prima que s'afegeix a l'orla d'una barca de pesca per donar-li més alçada i privar l'entrada de l'aigua (Empordà, Barc.); cast. falca. Falques de popa a proha de cada banda al horle ab lurs pare, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).—c) Tauló gruixut que va col·locat horitzontalment a la part de popa, emmetxat a cada orla de la barca grossa, i té uns forats que serveixen per a amarrar-hi l'escota de la vela (Vinaròs).
    Fon.:
fáɫkə (pir-or., or., bal.): fálkɛ (Ll., Vinaròs, Sueca, Alcoi, Maó); fáɫka (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); fálсə (Palma, Manacor).
    Intens.:
falqueta, falcota, falcassa.
    Sinòn.:
— || 1, tascó, tac
    Etim.:
de l'àrab falqa ‘estella de fusta’.

2. FALCA f. ant.
Font de la cama del cavall o mul. A travers per mig les falques va ferir de la llança lo cavall, Desclot Cròn., c. 102. Sia desvenada la mula de les venes maestres de les cames, una mà sobre les falques ho fonts e una mà dejús, Dieç Menesc i, 10 vo. Una malaltia se fa als caualls a la qual dien esclauó a fa's dauant hon se escorba la falcha, Dieç Menesc ii, 79. Altres malalties axí en los brasos com en les mans hi en les falques, Flos medic. 23 vo.

FALÇA f. (dialectal)
Falç. Y'n desesmolan las fausas, cançó pop. (ap. Milà Rom. 96).
    Fon.:
fáwsə (Amer, Caldes de Ma.); fáɫsa (Nules, Xiva de Morella).
    Etim.:
de falç, amb la terminació -a adoptada per intensificar el gènere femení del mot.