Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fall
veure  2. fall
veure  3. fall
veure  4. fall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. FALL m.
|| 1. Tall, escletxa entre dues penyes (Ribagorça); cast. grieta.
|| 2. Trenc o tall fet al cap (Pont de S., Esterri d'A., Tor); cast. corte, descalabradura.
|| 3. Clivella, escletxa de la paret (Senterada); cast. grieta.
|| 4. Vulva (Ribera del Flamisell).
    Fon.:
fáʎ (occ.).
    Etim.:
derivat postverbal de fallar o fallir.

2. FALL (dialectalment fai). m.
Cascata, salt natural d'aigua (Vallès); cast. cascada. Del fall aixordador cau l'aigua rebotent, Pérez-Jorba Poem. 175. Asseguda dalt d'una escalinata ab la cola caragolada als peus y cayent com un fay grahons avall, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 211). Sant Miquel del Fai: santuari situat en el terme de Bigues (Vallès), prop d'unes cascates.
    Etim.:
sembla provenir del germànic Fall, ‘caiguda’; però Balari Oríg. 136 sosté que més aviat cal referir el nostre fall al llatí fallĕre, que significa originàriament ‘caure’ En canvi, Griera opina que l'origen de fall és el llatí facŭlu ‘feix’: «El haz de agua del gran salto de San Miguel justifica la etimologia» (BDE, xxvi, 60).

3. FALL, FALLA adj.:
V. fallo.

4. FALL m.
Fai (espècie de tela). Porten la forma fall els diccionaris d'Escrig-Ll. i Martí G., i es troba també en algun altre text valencià modern: Mantellina de fall ab vel, Martínez Folkl. i, 64.