Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  femella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FEMELLA f.
|| 1. Animal del sexe femení; cast. hembra. Lo mascle e femella qui engenren sensualment fill o filla, Llull Cont. 230, 10. a) dit especialment dels irracionals: Porchs mascles e femelles, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 17). Dels aucells las femellas conseben en lur ventre de aquella sement qui ans las concebé, Alegre Transf. 87.—b) dit dels racionals: Aquests rey e reyna avis nostres hagueren en llur vida deu fills, ço és, cinch mascles e cinch femelles, Pere IV, Cròn. 27. De matar tots los mascles e de les fameles [sic] tenir-les ab tota desonestat, doc. a. 1451 (Boll. Lul. ix, 169). Fugí de sa dona amb s'intenció de baratar de femella, Roq. 3. N'he passades de totes amb sa meua femella i sa meua nierada, Ruyra Pinya, ii, 175. «Ara passen una partida de femelles»: una partida de dones, de noies, etc. (es diu en to familiar, i es considera una expressió poc correcta).
|| 2. imatge  En certes màquines o altres instruments, peça dins la qual en passa i se mou una altra. Especialment: a) Peça de metall foradada i amb vies en la seva cavitat, dins la qual volta la rosca d'un pern o caragol; cast. tuerca.b) Cadascun dels balladors de ferro foradats dins els quals juguen els agullots del timó d'una nau, i que per a subjecció i moviment d'aquest van clavats al codaste.—c) En la premsa d'oli, la peça superior, foradada i roscada enmig per a passar-hi el caragol (Tortosa).—d) La peça còncava d'un fermall, tancador o gafet, dins la qual passa l'altra peça subjectadora.
|| 3. Eina que serveix per a fer una cavitat en la fusta, en el metall, etc. Especialment: a) Espècie de plana de fuster que té la fulla i el pla inferior disposats de manera que en passar-se damunt la fusta hi fan un solc o cavitat recta (Menorca); inversament, eina que passant-se sobre la fusta, hi fa un regruix de secció rectangular (Mallorca).—b) Eina de torner que serveix per a fer les rosques interiors d'una peça.—c) Instrument amb què els fusters fan les guies o rosques als barrots (Mall.).
|| 4. Botera per a pescar calamars (Mall.).
|| 5. Xarxa de malles amples de les peces de tresmall (Voc. pesca, ap. BDC, xiv, 28).
|| 6. adj. Que és més prim, curt, o de qualque manera inferior a la manera normal d'esser una cosa; cast. hembra. Castanyeta femella: la castanyola de so més agut, i que es sol posar a la mà dreta (Tortosa). Fava femella: classe de fava gruixudeta i que té un clotet darrera (Mall.).
    Refr.

—«Quan li ha vist el cul, diu que és femella»: es diu d'un qui diu una vulgaritat, o una cosa molt sabuda, però que ell desconeixia.
    Fon.:
fəméʎə (pir-or., or., bal.); feméʎɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa); feméʎa (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.
—a) Augm.: femellassa, femellarra.—b) Pejor.: femellot, femellota.—c) Dim.: femelleta, femelletxa, femelleua, femelliua, femellina, femellona, femelló, femellí.
    Antòn.:
mascle.
    Etim.:
del llatí femĕlla, contracció de femĭnĕlla (dim. de femĭna, ‘dona’).