Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  finar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FINAR v.: cast. acabar.
|| 1. tr. Portar a la fi; posar fi a una activitat; fer cessar una situació, un estat. Com ell hach finat son preych, Muntaner Cròn., c. 49. Trobant algun camí per finar aquest mal, Alegre Transf. 28. No bé finà tals paraules, Picó Engl. 24. Lo sol al finar son curs, Llorente Versos, i, 89. Especialment: a) ant. Resoldre, decidir una cosa a fer. E tantost finam que'ls dits savis ensemps ab los prohòmens... fossen en la tenda, Pere IV, Cròn. 144. Concordam e finam ab ell que passarien a nós los LX mília florins, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 555)."—b) ant. Portar a terme, donar solució a un assumpte; liquidar íntegrament un compte; cast. resolver, saldar, finiquitar. Que de fet anassen al rey de Castella personalment per finar los affers, Pere IV, Cròn. 93. Entro que haja finat son compte, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 232). Vench per retre e finar sos comptes, doc. a. 1434 (Ardits, i, 295).—c) ant. Finar sa vida, finar sos dies: morir. Dona Theresa mare nostra finà sos dies en la ciutat, Pere IV, Cròn. 60. Lo jorn que finaré los meus derrers dies no sentiré major dolor, Tirant, c. 3. Una aspre e dura creu en la qual ab infinides dolors finarà la vida sua, Villena Vita Chr., c. 32.
|| 2. intr. Tenir fi, acabar-se, cessar. Si algunes coses comenses, al comensament pensa't com finaran, Jahuda Prov. 18. Son beguinatge | e beatatge | en mal finaren, Spill 4197. Des d'aquells alts solitaris... hauríau dit que terra, cel, lluna y estrellas anavan a finar, Oller Fig. pais. 18. Alegre vermelleja el jorn que fina, Maragall Obres, i, 52. Especialment: a) Tenir fi un període de temps. Los quals XI anys finaren en la festa de Pascha, Codi Çagarriga 241.—b) Morir; cessar d'existir. Que'ls maiorals de la confraria vagen... a aquell loch on lo confrare serà finat, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 68). I els que dormien, | sens dir un mot finaren degollats, Alcover Poem. Bíbl. 63. Vaig trobar la mare malalta i la vaig veure finar al cap de pocs dies, Ruyra Pinya, i, 66.—c) refl., ant. Matar-se. Un laurador... volent-se finar, veé en l'àer penjada una gran pedra cremant, Eximplis, i, 39.
    Fon.:
finá (or., occ., bal.); fináɾ (val.).
    Etim.:
derivat de fi, o tal vegada d'un verb llatí *fīnare, var. de fīnīre per canvi de conjugació.