Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fruita
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

FRUITA f.
Fruits comestibles; cast. fruta. Hagués alcuna fruyta salvatge, Llull Blanq. 46. Maduren les fruytes, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Los tremet fruyta o vi, Muntaner Cròn., c. 20. Les figues nos sabien millor que altra fruyta, Pere IV, Cròn. 174. Se'n metessen en la taula moltes fruytes, Boades Feyts 282. Cap al casal | on vessaven de fruita les cistelles, Alcover Poem. Bíbl. 52. Fruita novella: la primera que es cull de cada espècie, en una temporada determinada. Fruita primerenca: la que madura més prest del temps normal. Fruita de guarda o de serva: la que es pot conservar per a menjar-la al cap de temps de collida. Les fruytes cullides en temps de pluja no són de guarda, no se conservan, o no se salvan, Lacavalleria Gazoph. Algunes ambostes de castanyes..., de figues seques o d'altra fruyta de serva, Caseponce Faules 204. Fruita tocada: la que està corcada o picada o té altre defecte, i que el vent fa caure abans d'hora. Fruita del temps: la que es menja en l'estació en què madura i es cull; fig., cosa pròpia del temps en què es troba. «A l'hivern hi ha molts refredats: són fruita del temps». Anar a la fruita: anar a vendre fruita (Martorell). Fruita prohibida: cosa que fa gana però no es pot fruir o aprofitar perquè alguna causa superior ho impedeix.
    Loc.
—a) Esser fruita: esser una cosa fugissera, fàcil de perdre o de desaparèixer. «Els fills són fruita: tan aviat els tenim com no els tenim». «La nena m'ha perdut un altre mocador.—Ja se sap: és fruita». Qu'axò és fruyta, y ningú pot dir d'aquesta aygo no beuré, Aguiló Rond. de R., 4.—b) Anar-se'n com fruita: gastar-se molt aviat (Empordà).
    Refr.
—a) «De fruita, poca»: es deia, i ara no es diu tant, per expressar la creença que la fruita és poc convenient al cos i que convé menjar-ne poca.—b) «Tota fruita té un corc»: vol dir que tota persona i tota cosa té defectes.—c) «Fruita tocada, fruita menjada» (mall.).
    Fon.:
fɾúјtə (pir-or., or., bal.); fɾúјtɛ, fɾúјta (occ., val.); fɾwíta (val.); fɾíta (val. molt dialectal).
    Intens.:
—a) Augm.: fruitassa, fruitarra.—b) Dim.: fruiteta, fruitetxa, fruiteua, fruitiua, fruitona.—c) Pejor.: fruitota.
    Etim.:
del llatí frūcta, ‘fruits’, forma plural neutra amb valor de col·lectiu.