Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  frunzir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FRUNZIR v. tr.
Fer plecs petits (a una tela, pasta, etc.); cast. fruncir. Un manto de presset vermell nou, fronzit en les espatlles, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. i, 209). Un manto fronzit ab fres de duay, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9). E fronziràs-los [als formatges] de la vora, Robert Coch 28 vo
    Fon.:
fɾunzí (or., occ., bal.); fɾunsíɾ (val.).
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 4219, del prov. fronsir ‘arrugar’, mot d'origen germànic, gòtic hrúnkyan.