Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fusell
veure  2. fusell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. FUSELL (i dial. fuell) m.
|| 1. Eix. barra que uneix i al voltant de la qual roden les rodes d'un carruatge; i en general, barra que serveix de centre de sosteniment i moviment a un cos giratori (com una campana, una mola, unes debanadores, etc.); cast. eje. Unes debanadores de fust ab son fusel de ferro, doc. a. 1434 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un fusell de debanadores de ferro, doc. a. 1435 (mat. arx.). Per un fusell que fiu nou de carrasca per obs de la prensa de la dita almàcera, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Quatre fusells de ferre de carreta, doc. a. 1484 (Butll. C. Exc., xxxviii, 219). Els carros amb los fuells emmorcats, Rosselló Many. 105.
|| 2. ant. Pol, extrem d'un eix; cast. polo. Es ordonat que lo firmament se mova per dos fusels, Llull Cont. 43, 22 (en el text llatí diu «per duos polos»).
|| 3. ant. L'os més petit del braç; cast. radio. (Torra Dicc.).
|| 4. Boixet de fer randa; cast. bolillo, majaderillo. Un cavallico ab son cuxí per fer randes de fusell, doc. a. 1594 (BSAL, xx, 19). Un devant de llit de ret gornit de fusells, doc. a. 1631 (arx. mun. de Valls).
|| 5. Regruix que té la bova cap a la part superior de la tija (Pollença).
|| 6. pl. Planta de la família de les compostes, espècie Chondrilla juncea, de flors grogues; cast. ajonjera. (V. xicoira).
|| 7. Ocell camallarg del gènere Charadrius (cf. Boscà Fauna 536). V. fuell.
    Fon.:
fuzéʎ (Rosselló, Conflent, St. Feliu de P., Bagà, Plana de Vic, Barc., Igualada, Solsona, Segarra, Sort, Tremp, Organyà, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Xàtiva, Pego, Sanet, Alcoi, Crevillent, El Pinós, Men., Eiv.); fuéʎ (Empordà, Vendrell, Camp de Tarr., Priorat, L'Ametlla, Calasseit, Mall.).
    Intens.:
—a) Aug.: fusellàs, fusellarro.—b) Dim.: fusellet, fuselletxo, fuselleu, fuselliu, fuselló, fuselloi.—c) Pejor.: fusellot.
    Etim.:
del llatí vg. *fūsĕllu, dim. de fūsum, ‘fus’ (cf. el fr. fuseau, que conserva el significat de ‘fus’).

2. FUSELL m.
Arma de foc, portàtil, de mecanisme semblant al de l'escopeta, però més reforçada i de més abast, destinada a l'ús dels soldats d'infanteria; cast. fusil. Fusell encès pera posar foch desde lluny: Pyrobulus, Nebrija Dicc. Apuntant-li amb el fusell, Rosselló Many. 80.
    Fon.:
fuzéʎ (Barc., Palma); fuséʎ (Val.).
    Etim.:
del fr. i cast. fusil, neologisme modificat en català per l'analogia de fusell art. 1.