Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gabella
veure  2. gabella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GABELLA f.
|| 1. Impost que antigament es cobrava damunt la compra o venda de certs articles de primera necessitat (vi, oli, sal, etc.); cast. gabela. D'una manera especial, impost sobre la sal, consistent en l'obligació de comprar-ne determinada quantitat per cap o de pagar un tant damunt la que es treia dels magatzems on estava estancada. Que'l dit Miralmomení atorg als Catalans, davant tots altres hòmens, la Gabella de Tunis a preu cuvinent, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 13). Que'l gabellot de la gabella del vi, que n'és gran offici, fos cathalà, e que'l senyor rey d'Aragó lo hi pogués metre, per ço com la meytat del dret de la dita gabella devia esser del senyor rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 31. La taula del pes de la ciutat de València pot valer... XXIIII mília sòlidos..., Item la gabella de la sal pagats violaris et perpetuals et és de la messió de casa tro a X mília sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 87). De la paga del primer dia de setembre sobre les salines o gabella de la sal, doc. a. 1469 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Estanc; monopoli oficial d'un objecte de comerç; cast. estanco, monopolio. Sal de la gabella de la vila de Burriana, doc. a. 1370 (Aguiló Dicc.). Fan estanch o gabella de dita mercaderia, doc. a. 1705 (Bibl. Nac Madrid, ms. 18578).
|| 3. Magatzem on es guardaven i expenien els gèneres estancats, especialment la sal; cast. alfolí. Lo dit Sebrià cullirà la sal dels quoquons... e aquella cullida aportarà e farà aportar a la gabella, doc. a. 1484 (BSAL, vii, 14).
|| 4. Recipient on es va tirant l'oli al temps que es va collint del safareig de la premsa (Pineda). Oli de gabella: oli foraster del qual no es sap cert que sigui d'olives (Pineda).
|| 5. Botiga de queviures barrejada d'hostal, on també es serveix beure i viandes cuites (Olot, St. Feliu de P., Banyoles, Blanes).
    Loc.

Per no pagar la gabella: per eximir-se de la llei general. Fa el boig per no pagar la gabella, Víct. Cat., Ombr. 39.
    Fon.:
gəβéʎə (or., bal.).
    Var. ort.
ant.: gabela (doc. a. 1317, ap. RLR, xxxi, 64).
    Etim.:
probablement de l'àrab qabāla ‘impost’ (Dimitri Scheludko, ZRPh, xlvii, 430), però resulta un xic dubtosa aquesta etimologia si es considera l'àrea de dispersió del mot, que es troba ja de molt antic en provençal, en francès i en italià (fr. gabelle, prov. gabela, it. gabella). Du Cange Gloss., s. v. gablum, duu extensa documentació del mot en el llatí medieval de diferents països, sobretot de França, i afirma que gablum, gavella i les altres variants d'aquesta paraula vénen del germànic gafel, que segons ell significa ‘tribut’. Aquesta hipòtesi no sembla probable.

2. GABELLA f.
Aplec de dues o més persones que s'entenen per a un fi determinat. a) Conjuració, aplec d'algunes persones per a fins delictius o subversius. Gabella o ajust: Conjuratio..., conspiratio, Esteve Eleg. h 2. Home qui fa amicícia ab mals hòmens, o cap de gabella: Homo factiosus, ibid. h 5 vo. Si donchs no li daua paraula per ladronici prouat, o per baralla o per gabella, Cap. mar. Pere IV, c. 6. Y vent Simó Pere en mig tal gabella | estant circuhit lo bon mestre seu, Passi cobles 13. b) Fer gabella: fer bona companyia amb algú, avenir-s'hi bé, entendre-s'hi (Mall.). «Aquest és un moixot; no fa gabella amb ningú». «Aquests dos fan bona gabella; sempre van plegats». Pus que tots jorns no usats fer gabella | ab la qui us vol vers mi mal consellar, Antoni Valmanya (canç. París f. 109, ap. Misc. Fabra 155). En Miquel... és un galant jove, d'aquells de pel arreveixinat; faran bona gabella amb N'Aina-Maria, Alcover Cont. 13.
    Fon.:
gəβéʎə (mall.).
    Etim.:
és dubtós si cal considerar aquesta accepció de gabella com a procedent del gabella art. 1. Podria suposar-se que ve de gavella, però no s'explicaria que a Mallorca, on es distingeix fonèticament la b de la v, s'hagués canviat en b la v de gavella sense més fonament que el pas del sentit propi al translatici.