Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ganivet
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

GANIVET m.
|| 1. Instrument que consisteix en una fulla llarguera, generalment d'acer amb una vora afilada, proveït d'un mànec, i que serveix per a tallar; cast. cuchillo. Coltells, ganiuets ne neguns altres ferraments, doc. a. 1375 (arx. mun. Barcelona). Unes coltelleres un no ha sino dos ganivets, doc. a. 1429 (Ordin. Hosp. 109). Posà's a la mamella esquerra un ganivet e matà si mateix, Genebreda Cons. 101. Ab un ganiuet tallà la corda, Tirant, c. 284. No disposava de més arma que un petit ganivet, Ruyra Parada 50.
|| 2. Peça metàl·lica de forma semblant a una fulla de tall, que forma part de diferents màquines, com els telers mecànics, les arades, les capoladores de carn, etc.; cast. cuchilla.
|| 3. fig. Ganivet de dos talls: persona variable, que no té fixesa en les seves opinions o en els seus propòsits (Empordà).
    Loc.
—a) Faltar-hi l'esquena d'un ganivet, o un recaç de ganivet: faltar-hi molt poc, venir molt prim.—b) Tenir més gana que un ganivet nou: estar molt afamegat (Mall.).—c) Veges si talla, ganivet de fusta esmolat amb palla!: es diu contestant a algú que ha dit un gros disbarat (val.).
    Refr.

—«Home de ganivet no val un pet»: es diu en menyspreu dels qui acostumen de portar armes.
    Var. form.:
canivet (Pres un caniuet e amagà'l entre les faldes, Tirant, c. 277); gavinet (forma estesa per totes les comarques, i predominant sobretot en valencià: Un tinter de fust ab tesores e gavinet, Inv. Anfós V, 177; Stoig, gavinets, Spill 2169); guinavet, guivanet (formes molt dialectals).
    Fon.:
gəniβέt, gəβinέt (pir-or., or.); gənivέt, gəvinέt (Camp de Tarr.); ganiβét (occ.); ganivét (Al.); gaβinét (occ., Val.); gavinét (Al.); gənivə́t, ginəvə́t (Mall., Ciutadella); ginəvέt (Maó); gənəvə́t (Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: ganivetàs, ganivetarro, ganivetatxo, ganivetango.—b) Dim.: ganivetet, ganivetetxo, ganivetel·lo, ganiveteu, ganivetiu, ganivetó, ganivetoi, ganivetengo, ganivetingo.—c) Pejor.: ganivetot.
    Sinòn.:
coltell.
    Etim.:
del fràncic knif, mat. sign., amb el sufix diminutiu -ĭttu.