Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  garrofer
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARROFER (en baleàric GARROVER) m.
|| 1. imatge  Arbre de la família de les cesalpínies, espècie Ceratonia siliqua L., que es fa de 5 a 10 m. d'alçada, té les fulles imparipinnades, verdes brillants per damunt i glaucescents per sota, les flors polígamo-dioiques verdoses, molt petites, nombroses, en raïms oblongs, axil·lars amb calze vermellós, i el seu llegum és la garrofa, carnoso-coriaci, de 10 a 25 cm. de llarg per 2 o 3 cm. d'ample, indehiscent amb embans pulposos entre les llavors que són ovoido-compreses; es troba conreat i subespontani a totes les regions catalanes properes a la costa i sobretot a València i les Balears; cast. algarrobo. La natura de la poma... pus leugerament la porà apercebre en lo perer que en la olivera ni en lo garrofer, Llull Cont. 171, 4. Tot sta cremat, axí oliveras com garrovers, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152). Devall l'espès ramatge de les oliveres y dels garrovers, Rosselló Many. 27. Del garrofer hi ha nombroses varietats, que els agricultors distingeixen amb diferents adjectivacions, de les quals indicarem algunes. Garrofer ver: el qui fa garrofes (Vinaròs), i que a Tortosa s'anomena garrofer mascle i a Mallorca garrover femella. Garrofer bord de flor (Vinaròs) o garrover borrer (Mall.): el qui fa molta borra, la qual serveix per a fecundar els garrofers vers. Garrofer bledà: és més llis de soca i de branques que els altres, té més pocs nusos i carrega menys de fruit (Freginals). Garrover boval: es fa prou gros i té la garrofa negra i fina (Mall., Eiv.). Garrover bugader: se fa grosset i la seva garrofa és dreta, prima i llarga, i no té gaire garrovins (Mall.). Garrover mollar: es fa molt gros, la seva llenya és molt fluixa i les garroves són negres, grasses i llargues (Mall.). Garrover tendral: té la soca i les branques llises, moltes fulles de color clar brillant, és molt sensible al fred i creix aviat (Manacor). Garrover faldat: té el brancatge molt estès i la garrofa llargueta i magra (Mall.). Garrover pentinat: es fa gros, és molt clar de brots, i la seva garrova és grassa i molsuda (Campanet). Garrover roquer: no arriba a fer-se gaire gros i les seves fulles tenen un color malaltís, però fa moltes garroves (Campanet). Garrover de pic d'abella: es fa molt alt i té els cimals drets cap amunt, la seva soca és molt llisa i les garroves són negres i grasses, que es bromen molt prest (Mall.). Garrover blau: té poques branques i fa les garroves llarguetes i magres (Mall.). Garrofer negral: fa la garrofa negra i és la millor de totes les similars (Tortosa). Garrover negrella: és molt espès de fulla i fa moltíssimes garroves, però no gaire grosses (Campanet). Garrover roig, garrover ros, etc.: noms de colors que se'ls dóna segons el color predominant en el llegum (Mall.). Garrover de costella: és molt primerenc i la seva garrova és llarga i ampla (Campanet). Garrover costella d'ase: es fa gros i la seva garrova és molt llarga, un poc torta i magreta (Mall.).
|| 2. Garrofer (garrover) bord: a) Varietat de garrofer que es fa bastant gros, té una multitud de bonys en la soca i les seves garrofes són moltes, però petites i magres (Mall.). Empeltar vint garrofers borts, doc. a. 1405 (BDC, xiii, 36).—b) Arbust de la família de les lleguminoses, espècie Anagyris foetida L., que té el tronc dret, ramificat, les fulles caduques, peciolades, trifoliades, les flors grogues en raïms laterals, i el llegum semblant a la garrofa, però bonyeguda, amb llavors reniformes semblants a mongetes; i tan pudent, que els animals no en volen menjar; cast. leño hediondo, chocho dei diablo, collar de bruja.c) Arbre de la família de les cesalpínies, espècie Cersis siliquastrum; cast. árbol del amor. (V. arbre de Judes).—d) Arbust de la família de les terebintàcies, espècie Pistacia terebinthus L. (Val., segons Teixidor Flora Farm. 968); cast. cornicabra.
|| 3. fig. Mentider, que diu moltes garrofes (Empordà).
|| 4. Danses del Garrofer: entremès de moros i cristians que es representava en el carrer del Garrofer (Tortosa). Cf. Moreira Folkl. 376-379.
Garrofer: llin. existent a Cassà de la Selva, Barc., Àger, Alfarràs, Anglesola, Belianes, Ll., Al., etc. Hi ha la variant Garrober (=garrover) a Portbou, Agullana, Figueres, Barc., Dénia, etc.
    Refr.
—a) «Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'arbocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord»: es diu per indicar que aquesta mena de llenya crema molt malament.—b) «Quan l'amo dorm, lo garrofer vela»: significa que el garrofer requereix poc treball per a créixer i fruitar (Martí G. Dicc.).
    Fon.:
gərufé (pir-or., or.); garofé (occ., Maestrat); garoféɾ (Cast., Val., Al.); gərové, ɟərové (Mall.); gəruvé (men., eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: garroferàs (garroveràs).—b) Dim.: garroferet (garroveret), garroveretxo, garrovereu, garroferiu, garroferó (garroveró).—c) Pejor.: garroferot (garroverot).
    Sinòn.:
— || 2b, mongeta borda, mongeta d'arbre;— || 2c, arbre de Judes, arbre de Judea, arbre de l'amor;— || 2d, cornicabra, noguereta.
    Etim.:
derivat de garrofa o garrova.