Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  glossa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GLOSSA o GLOSA f.
|| 1. Explicació o paraules aclaridores d'un mot obscur, d'una frase, d'un text; cast. glosa. De les gloses dels esponedors del Alcorà e dels Prouerbis, Llull Gentil 288. Han fetes moltes gloses contra els tests, Llull Felix, pt. i, c. 11. Fill, estes són les gloses d'açò qu'a tu dit fo, Febrer Par. xvii, 94. Puix no ignorau lo test ni la glosa, Proc. olives 349. May no legim en test ni en gloses ni postilles que..., Sermons SVF, i, 79. No vull oblidar-me de fer-hi les gloses, Proc. olives 1000. Y'ls donen algunes gloses marginals, Ordin. Univ. 1629, fol 69. Va ajudar-me molt més que els marges erudits, frondosos de gloses, per penetrar en el sentit misteriós, Riber Miny. 55.
|| 2. Composició poètica, amplificació d'una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o grup de versos d'aquella estrofa; per analogia, amplificació o variació sobre un tema (literari, musical, etc.).
    Fon.:
glɔ́sə (Barc., Palma); glɔ̞́sa (Val.). En les comarques de parlar no apitxat predomina la pronúncia amb s sonora (glɔ́zə, Barc., Mall.), que és la indicada per la grafia glosa usada generalment pels autors antics (V. glosa). El provençal també escrivia gloza, no glossa.
    Etim.:
pres del llatí glossa, mat. sign. || 1.