Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. granada
veure  2. granada
veure  3. granada
veure  4. granada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRANADA f.
Acte de granar; cast. grana, granazón. Feien via als camps, que eren al bo de la granada, Busquets Montseny 36.
    Fon.:
gɾənáðə (or., bal.); gɾanáðɛ (occ.); gɾaná (val.).
    Etim.:
derivat de granar.

2. GRANADA f.
Granellada; erupció de grans (Gir.).
    Etim.:
derivat col·lectiu de gra.

3. GRANADA f.
|| 1. Projectil de ferro ple de pólvora o d'altre explosiu i disposat per a esser llançat i explotar en el moment de l'impacte; cast. granada. Esbotzà com una granada, Pons Auca 200.
|| 2. ant. Cert enginy de caça. No gos pendra... naguna pardiu ab filats ne ab ballesta ne ab granades ni cantar ni ab altre engin, doc. mall. a. 1392 (La Nostra Terra, 1928, no 1).
    Fon.:
gɾənáðə (Barc., Palma); gɾaná (Val.).
    Etim.:
pres del cast. granada, mat. sign.

4. GRANADA topon.
|| 1. Ciutat i antic regne d'Andalusia, darrer baluard dels sarraïns en la Península Ibèrica; cast. Granada. Del rey de Granada, Muntaner Cròn., c. 19. (Cf. també Pere IV, Cròn. 21; Boades Feyts 250). Lo cafís de Cepta son XXXVIIII cadaffas de Granada, Conex. spic. 89. L'Alfambra tan profanada que's en Granada, Spill 5964.
|| 2. a) La Granada: poble i municipi situat a pocs quilòmetres de Vilafranca del Penedès.—b) Camp de la Granada: camp que estava situat devers la part baixa de Gràcia (Barc.). Fexas duas terre supra civitatis barchinone in loco uocitato Granada, doc. a. 1118 (ap. Geogr. Barc. 317).—c) Sa Granada: redol de cases del terme de Puigpunyent.
|| 3. Llin. existent a Gir., Tarr., Talladell, Val., Mall., etc.