Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gresca
veure  2. gresca
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GRESCA f.
|| 1. ant. Cert joc de daus que apareix sovint prohibit en les ordenacions civils medievals. Que nuyl hom no gos jugar a graesca ne a altre joc a diners, doc. a. 1300 (Balari Dicc.). Ni deja jugar ni fer jugar a negun joch de grescha, doc. a. 1394 (BSAL, iii, 35). Stan en les plasses juguant a la grescha, Canals Prov. 112. Al joch de la gresca no cessen rebatre, Proc. olives 2037.
|| 2. Gatzara; alegria sorollosa; cast. gresca, algazara, bulla. «El dia de la festa major se va fer molta gresca». Anar de gresca: anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc. No és cosa de gresca, Ruyra Parada 53. Quina taulada | de companys de gresca hem de ser, veureu!, Berga MT 43.
|| 3. Baralla; contesa sorollosa; cast. contienda, riña. En la taverna del Revés hi va haver gresca i tancaren el Ros, Víct. Cat., Ombr. 50. Encara se discutí un altre punt molt delicat... La gresca era alta de punt, Vidal Mem. 81.
    Fon.:
gɾέskə (or., Maó); gɾéska (val.); gɾə́skə (mall., Ciutadella).
    Etim.:
contracció de greesca (< gresesca, del llatí medieval graecisca, ‘grega’).

2. GRESCA f.
Terra granulosa, composta principalment de pedrolins molt petits i arrodonits (Mall.).