Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  griva
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GRIVA f.
|| 1. Garbell (Priorat, Cast., Nules); cast. criba. En lo pastador, una griva pera cernir farina, doc. a. 1459 (Rom., xvii, 200). Especialment: a) Peça de terrissa amb foradins, que serveix per a porgar l'arròs abans de tirar-lo a l'olla (St. Carles de la Ràpita).—b) Recipient de llauna amb foradins, que serveix per a porgar l'arròs i llevar-li la micolada abans de tirar-lo a l'olla (Eiv.).
|| 2. imatge  Ocell de la família dels túrdids, espècie Turdus viscivorus, que és molt semblant al tord, però més gros (or., occ., val., bal., alg.); cast. zorzal. No és, no, griva ni gaig, Verdaguer Idilis. Passen tords i grives espolsant la neu, Colom Juven, 19. Volades de gafarrons, de grives, de pinsans, Espriu Anys 70. a) Griva cerdana o griva portalenca: ocell de l'espècie Turdus pilaris, més petit que la griva comuna. (La forma baleàrica del mot és grívia).
|| 3. Peix de diferents espècies del gènere Labrus, i principalment el Labrus merula (cast. zorzal marino), L. viridis (cast. budión verde), etc. S'usa aquest nom a les costes catalanes i valencianes, i a les Balears apareix amb la forma grívia.
    Loc.

Venir d'un badall de griva: venir molt prim, estar a punt de succeir una cosa.
    Refr.
—a) «A falta de grives, bones són merles»: vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria.—b) «No hi ha Pasqua florida, que no hi hagi griva fugida» (Gomis Zool. 340).
    Fon.:
gɾíβə (or.); gɾíβa, gɾíβɛ (occ); gɾíva (Maestr.); gɾíβa (val. apitxat); gɾíviə (men., eiv.); gɾívi (mall.).
    Etim.:
del llatí cribra, pl. de cribrum, mat. sign. || 1. Sembla que el significat || 2 s'ha derivat del || 1 per la forma de volar de tals ocells, comparable a les oscil·lacions d'un garbell (cf. Meyer-Lübke REW 2324).