Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  guisa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUISA f.
Manera; cast. guisa. O dix en aquesta gisa, Hom. Org. 3 vo. Meten tot lur estudi en trobar guisa novella e pomposa, Metge Somni iii. La spasa... lo caualler deu seruir en tres guises, Tirant, c. 35. A vendre deguna guisa de blat ni de faves, doc. a. 1311 (RLR, xi, 176). Dos frontals d'altars de la mellor e pus bella guisa que y sia, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 561). Se'ls engiponà d'aquella guisa, Ruyra Parada 53. D'altra guisa: d'altra manera. Que si nós hi anàuem, lo castell hauria la comtessa, e que d'altra guisa no'l poria hauer, Jaume I, Cròn. 46. A la guisa moderna: a estil modern. Una capa groga... a la guisa moderna fabricada, doc. a. 1451 (arx. mun. d'Igualada). En totes guises: de totes maneres, sense excusa. Enviaren-nos missatge... que anàssem là en totes guises, Jaume I, Cròn. 46. A guisa o En guisa de...: a manera, en forma de (tal cosa). Bé anam en guisa d'orats, Jaume I, Cròn. 63. Lo Sant Asparit develà antra éls a guisa de foch, Graal 58. A sa guisa (a llur guisa, a ta guisa, etc.): al seu albir (al teu albir, etc.), al seu gust. Con vós no'n fets a lur guisa que sempre són fellons e s'airen contra vós, Llull Cont. 121, 13. A ta guisa ves hon te vulles, Spill 872. Lo lleix regnar sobre mi e fer a sa guisa, Eximenis Conf. 17. De guisa (En guisa, o Per guisa) que...: en tal manera que... Tan fort era la batayla, e de guisa tiraua lo fenèuol, que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. Que les terres fossen enluminades en guisa que no y fos amagada la via, Llull Cont. 32, 24. E fets-ho en tal guisa que no y haga llum, Desclot Cròn., c. 4. Fe per guisa que pusques haver perpetualment lo bé que lonch temps has desijat, Canals Carta, c. 20. A la guisa: (ant.) sistema de cavalcar amb estreps llargs; cast. a la guisa, a la brida. Un elm de junyir, fet a la guisa, Inv. Anfós V, 162. Los dits CCC cavalls... entre los quals n'i hagués C abtes per portar cubertes e los restants fossen per anar a la guissa, Comes Assany. 233. Posà en punt lo ginet ab sella de la guisa, Tirant, c. 92. Un cavall... ab la sella de la guisa guarnida, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31).
    Fon.:
gízə (Barc., Mall.); gísa (Val.). És vocable arcaic reincorporat al llenguatge literari modern.
    Etim.:
del germànic wisa, mat. sign.