Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  hom
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HOM
|| 1. m. ant. Home. Ni uós ni uostres homes ni nul hom per razó de vós, Capit. Llorens 1211. Que negun hom axí strany com privat no gos portar armes, doc. a. 1409 (arx. mun. d'Igualada). a) Tot hom: totes les persones. (V. tothom).—b) Per hom: V. perhom.
|| 2. pron. indeterminat, usat com a subjecte quan es vol indicar que l'acció del verb és realitzada per una o més persones, sense dir quines. Correspon al francès on, i en castellà es pot traduir generalment per se. Sien soltz e deliures on que sien ni hom los sàpia ni'ls pusca atrobar, Capit. Llorens 1211. Los falses testimonis es corrompen per diners e per loguer que hom los dóna, Llull Cont. 114. Mester seria que aquests corsos qui són morts que'ls soterràs hom, Jaume I, Cròn. 68. Si totes les vos deya hom, no hi bastaria escriptura, Muntaner Cròn., c. 223. Del carrer que hom appella dels banys nous, doc. a. 1376 (arx. mun. de Barc.). Quant hom veu que lo gra del forment hix de la espiga, Agustí Secr. 81.
|| 3. pron. indefinit usat devegades no com a subjecte, sinó en cas oblic, indicant una persona indeterminada i en certs casos la mateixa a qui s'atribueix l'acció; en castellà es pot traduir generalment per uno. Déus mana a hom amar son enemich, Llull Felix, pt. i, c. 15. Los cauallers jóuens fan més per les donzelles que per hom mateix (=que per un mateix), Tirant, c. 254. Legir vàries coses adelita a hom, Cauliach Coll., pròl. Que mena hom a la vida eternal, Evang. Palau.
|| 4. Un hom (contracte 'n hom): loc. pron. indefinida, equivalent a un, i en molts de casos a jo. Que un hom no sap on tallar un arbret, Ruyra Parada 13. Havia plogut la vespra i 'n hom llisava, Saisset Countas 15. «Un hom no sap què dir-hi»: un no sap què dir-hi (jo no sé què dir-hi). «Davant tanta gent, un hom està encongit» (=estic encongit). «A un hom (=a mi) no li ha agradat mai lo dels altres».
    Fon.:
ɔ́m (or., occ.).
    Etim.:
del llatí hŏmo, ‘home’, que ja apareix usat en llatí vulgar com a pronom indefinit.