Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  honorable
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

HONORABLE adj.
Digne d'honor; que fa honor; cast. honorable. Honorable en tots honraments, Llull Gentil 293. Vos dexe venir a vostre honorable y bon propòsit, Comalada Pierres Prov. 28. S'usa principalment com a tractament de respecte (aplicat a jurats, consellers, missers, etc.). Los honorables frare Pere Saraxo, Loctinent de Capella maior, Frare Jaume Carbon, Ordenacions del rei Martí. Molt honorable mossèn Francesch Sagarriga, caualler, Codi Çagarriga 110. El molt honorable religiós fra Jacme de Gialtrul, doc. a. 1452 (Miret Templers 574). Resposta del honorable e discret en Berenguer Cardona notari, Trobes V. Maria [118].
    Fon.:
unuɾábblə (Barc.); onoɾáβle (Val.); onoɾábblə (Palma).
    Intens.
superl.: honorabilíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí honorabĭle, ‘digne d'honor’.