Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. hora
veure  2. hora
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. HORA f.: cast. hora.
I. || 1. Unitat de temps equivalent a la vint-i-quatrena part d'un dia solar mitjà. Sàpies per cert, dix l'àngel, que encara no y has stat una hora acabada, Eximplis, ii, 192. E no passà una hora complida que ells veren claredat dins en la cambra, Tirant, c. 324. Hores i hores després se perderen entre el bromeig, Verdaguer Exc. 6. Al pobret d'en Claudi sols li restaven tres hores per a descansar, Pons Com an. 18. Hora rodona, o Hora batallera, o Hora de rellotge: hora completa. Haver-hi una hora de sol: haver de tardar una hora a pondre's el sol. Per hora: en cada hora. Per hores: d'hora en hora, de manera imminent. Lo qual se aguardave per horas, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 114).Fer la mitja hora: fer una estona de descans els treballadors, a mitjan matí (Sta. Col. de Q.). Fer l'hora: dormir una estona després de dinar (Mall.). Quaranta Hores: festivitat religiosa que se celebra tenint exposat el Santíssim Sagrament, en memòria de les hores que estigué Jesucrist dins el sepulcre. Les Tres Hores: exercici devot que es practica a l'església del convent el diumenge de Passió, en memòria de les tres hores que Jesucrist estigué a la creu (Llucmajor).
|| 2. Espai de camí que es passa en una hora; distància que es recorre en una hora. Que puxa coure a anadura de una legua o de una hora, Flos medic. 228 vo. No n'hi ha cap que li arrib una hora al redó, Alcover Cont. 3. La propietat dels Fraginals s'estenia en hores i hores de boscos i terres de conreu, Pous JF 10. D'una hora lluny: de molt lluny. Hora d'aigua: unitat de mesura de l'aigua de regar, equivalent a la quantitat d'aigua que passa en una hora per un rec o conducte de determinada amplària. Deu posar ço que d'aquela céquia o ayguaduyt traurà o escurarà per les hores d'aquela céquia o ayguaduyt, Cost. Tort. 30 v.o (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. ant. Estona, temps que tarda una cosa. A poca d'hora estant, o En poca d'hora, o En una poca d'hora: en poca estona, al cap de poc temps. E a poca d'ora estant feren-los uenir X uaques, Jaume I, Cròn. 120. Que ho uíssem perdre en una poca d'ora, pesà'ns molt, ibid. 73. E aprés, a pocha de hora, lo monge jove se leuà de taula, Eximplis, i, 23. Que'n poca d'ora los hagren desconfits, Muntaner Cròn., c. 275.
II. || 1. Temps del dia comptat en hores i fraccions d'hora des del migdia o des de la mitjanit. A hora de mig jorn, Llull Felix, pt. i, c. 8. Hora de mig dia, Jaume I, Cròn. p. 97. Envers hora de mija nit, Pere IV, Cròn. 39. A certes hores de dia e de nit, ibid. 182. «Quina hora és?»«Són deu hores» (o «Són les deu»). Partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit, Tirant, c. 305. A vuyt hores del matí, Boades Feyts 100. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, Ruyra Parada 14. A dues hores en punt de la matinada ens trobaríem, ibid. 15. Hora solar: la que es compta a partir del migdia astronòmic. Hora oficial: la que es compta per convenció a partir de cert temps després del migdia astronòmic. Tocar hores: sonar la campana o altre aparell acústic d'un rellotge senyalant una hora determinada. Dur hora: portar rellotge que marca l'hora. Ni un punt ni una hora: en cap moment. Altre tal feya | un punt ni hora | nunca cessant. Spill 1631. Amb punts i amb hores: a estones, sense continuïtat. Ab punts hi ab hores ab elles anau, Proc. olives 1102. A primera hora: a hora relativament prompta. «A primera hora del matí», «de la tarda», etc. Hora tarda: cap al tard, fosquejant o ja de nit. E com fos hora tarda e bonament no's pogués continuar, Inv. Bertran, a. 1614. Hora baixa: quan el dia ja està molt avançat; després de migdia (V. horabaixa). Hora de llum encendre: (ant.) a encesa de llums, quan ve la fosca de la nit. Disapte damunt dit, hora de lum ancendre, yo fuy en presència del senyor papa, doc. a. 1323 (Finke Acta Ar. 581).A hora dels polls: a la matinada, segons Labèrnia-S. Dicc.; però no concorda aquesta definició amb el text dels «Novells Ardits» de l'any 1396, que diu: Partiren lo dit die e ora dels pols, so es vers X ores ans de mige nit, Ardits, i, 59. Hora de prim son: les hores de prop de mitjanit, quan la gent sol fer la primera dormida. Aquest diumenge a hora de prim son Nós encara no érem gitats, Pere IV, Cròn. Entraren de nits a hora de prim son, Jacob Xalabin 4. Hora de bona paraula: (ant.) a hora del toc d'oració, d'avemaria. Era en perill, com fos de nits, hora de bona paraula, doc. a. 1343 (BSAL, iii, 261). Hora del seny del lladre: hora en què es tocava la campana per a fer recollir la gent dins les cases per passar la nit. En l'hort del monastir... a hora del seny del lladre reebem una letra, Pere IV, Cròn. 183. Dege aquells tenir tancats en la nit, so és de la hora del seny del ladre fins en l'alba, doc. a. 1387 (BSAL, ix, 59). A hores petites: a la matinada. Gran hora: tard. Fins a gran hora de la nit, Tirant, c. 97. A altra hora (pir-or., or.), o A tal i quina hora (Tortosa, val.), o A quina hora (men.), o A la mala hora (mall., men.): molt tard. ¿Què hi fan a la mala hora pel puig de Galatzó...?, Oliver Obres, i, 185. A darrera hora, o Hora per hora: en el darrer moment, quan gairebé ja s'arriba tard. Vengueren a hora incogitada, e hora per hora lo Mestre, que Deus haja, lo socorregué, Tirant, c. 84. Hora captada: a una hora fixada, determinada (?). Alguns moros animosos en nombre no bastant a cent se son sforsats voler entrar hora captada dins Màlaga, doc. a. 1487 (Museo Balear, 1887, 581).A l'hora del porc: excessivament tard (Empordà). Encara no és cap hora: és molt dematí, molt aviat. No esser encara una hora ni una altra: esser molt dematí (Lluçanès). D'hora, o De bona hora: dematí, aviat, a una hora relativament poc avançada. Aquest any han començat d'hora, Ruyra Parada 13. En tal dia basta | sembrar d'hora un claveller, Salvà Poes. 55. Per hora: aviat, d'hora (Empordà). Fer deu hores: fer un descans i menjar una bocinada els treballadors del camp, devers mitjan matí (V. deu-hores).
|| 2. Cadascuna de les divisions romanes del dia (prima, tèrcia, sexta, nona), adoptades i ampliades per l'Església amb el nom d'hores canòniques (laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes) per a la recitació diària dels oficis divins. L'endemà, hora de prima, Graal 3. Hora de tèrcia, Cobles tres naus. Hora de sexta, Evang. Palau. De la tèrcia entrò a la ora nona el orà, Sants ross. 6 r. A hora nona, Graal 120. E venint hora de nona, Villena Vita Chr., c. 9. Quan uench entorn d'ora de uespres, Jaume I, Cròn., c. 15. Hores majors: les matines, laudes i vespres. Hores menors: la prima, tèrcia, sexta, nona i completes. a) pl. Oracions que es reciten o es canten en les hores canòniques i que formen l'ofici diürn. Blanquerna hac dites ses hores, Llull Blanq. 42. Los preveres deuen dir tots jorns VII hores canòniques, Sermons SVF, i, 116. Foren molt poques les ores que Tirant dix en aquella missa, Tirant, c. 266. Ella lo trobà en la iglésia dient hores, Comalada Pierres Prov. 18.—b) Llibre on estan contingudes les dites oracions. Que tots los hòmens de la nostra senyoria qui venran en la terra del dit Miralmomení, sien honrats e guardats... e que no sia vedat a els de dur lurs hores ni de sebellir lurs corses, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 11). Unes hores romanes escrites en pergamins, doc. a. 1442 (Est. Univ. vii, 26). Entrà-sse'n dins la capella ab les ores en la mà, Tirant, c. 266. Unes ores... noues daurades e historiades ab vinyetes en los màrgens... ab cubertes de cuyro negre, Inv. Exarch, a. 1517.
|| 3. ant. Rellotge. (Usat generalment en pl.: hores). Nos enviats una ora d'arena... e fets-la affinar al maestre del relotge, de guisa que sia ben fina, doc. a. 1380 (Rubió Docs. cult. ii, 224). Façats cercar... les pus fines ores de arena que atrobar puxats, de una ora tan solament; e si no són fines, que les façats afinar, doc. a. 1387 (BSAL, ii, 31). Que'ns trametats dues hores de arena, ço és cascuna de una hora complida, e unes hores de XII hores justades e que sien ben affinades, doc. a. 1390 (ibid.).
III. || 1. Temps en què es fa o es sol fer una cosa, en què ocorre un esdeveniment. Quant és hora de dinar, Llull Blanq. 2, 7. Per ço que sia feta la digestió a la hora del dinar, Metge Somni iii. Es la hora del passejar o del passeig, Lacavalleria Gazoph. Llavores és bona hora per veure la tafona, Rosselló Many. 26. A l'hora que el sol se pon, Maragall Enllà 10. Esser hora (d'una cosa): esser el temps oportú, convenient, per a tal cosa. Encara no és hora que jo us ho diga, Comalada Pierres Prov. 22. De practicar ja és hora | tan amorós consey, Salvà Poes. 110. A hora: a temps oportú. Abans d'hora: abans del temps oportú o prefixat. Les galeres hagueren a partir ans d'ora, Tirant, c. 391. Com flor collida abans d'hora, Colom Juven. 18. A hora horada: a temps just, gaire-bé fent tard (val.). Passar d'hora: esser més tard del temps oportú. Estava casi cert que passava d'hora, Roq. 11. Venir o arribar l'hora: arribar el moment, el temps adequat a una cosa. Esperar l'hora: estar una dona pròxima a parir. L'hora de la mort: el moment de morir. Per tal que ell sia remembrat de la ànima a la hora de la mort, Conex. spic. 5. Per ses hores: (ant.) al temps degut. Per ses hores foren en ses encontrades, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). De l'hora: recentment, de poc temps ençà. Aquelles camies que parexian planxades de l'hora, Penya Mos. iii, 30. Un periòdich fresch de l'hora, Roq. 21.
|| 2. Amb el significat genèric de ‘temps’, referit als esdeveniments, el mot hora entra en la formació de diverses locucions. a) Tota hora: sempre, en tot temps. La boca tota hora no diu veritat, Llull Cavall. 18. Es tanta la mercè que él nos feya, que tota hora'ns feya honrar, Jaume I, Cròn., 3. Só prest per entrar en la batalla, ara o tota hora que'ls jutges m'o manaran, Tirant, c. 73. També s'usava en pl., Totes hores: sempre. Pusqués mortifficar dubitació e temptació totes hores que vengués en mi, Llull Felix, pt. i, c. 4.—b) A l'hora: (ant.) ara, en aquest temps; (modern.), ensems, al mateix temps (V. alhora). Acostau-vos an aqueixos pochs parents nostros que a la hora fan alguna honra, doc. a. 1533 (BSAL, x, 46). Li feyan a l'hora de sagristans y masovers, Casellas Sots 27.—c) A les hores: allavores, en aquell temps (V. aleshores).—d) A hores d'ara o A l'hora d'ara: en el temps present.—e) En bona hora: amb bon auguri. Es nat un minyó. Se respon: Molt en bona hora, Lacavalleria Gazoph. (Actualment es diu en hora bona quan es tracta de felicitar). Tornatsvos-en en bona hora, Pere IV, Cròn. 113.—f) En mala hora, o En hora mala: amb mal auguri. Mort en mala hora | de mort honrada, Spill 6360. Anau en mala hora o en mal viatge, Lacavalleria Gazoph. Anau-se'n en hora mala, Picó Engl. 39.—g) Bona hora: expressió que s'afegeix a les salutacions bon dia i bona nit. Bona nit y bon' hora, Vilanova Obres, xi, 52.
|| 3. vulgarment, Estona, espai de temps en general (Ripollès, Lluçanès). «Hi ha hores que un home ploraria».
|| 4. Estat del temps en un moment donat. «Fa bona hora»: fa bon temps (Calasseit, Tortosa, Maestrat).
    Loc.
—a) Anar a l'hora: anar bé un rellotge, marcar l'hora justa; fig., anar una cosa com cal, funcionar bé.—b) No veure l'hora (d'una cosa): tenir-ne gran desig. Ni veig la hora que me'n sia llexat, Eximenis Conf. 22.—c) Matar hores: passar el temps sense fer res de bo; perdre el temps.—d) Les hores mortes: estona perduda. Vaig estar fent la figuereta guardant equilibri les hores mortes, Vilanova Obres, xi, 251.—e) Fer llegua per hora, i vulgarment, Fer hora per llegua: fer molt de camí, progressar ràpidament. Mas crech que porà a legua per hora | anar a son pas encara molt bé, Proc. olives 255.—f) Fer-se a algú tard abans d'hora: estar embriac (Penedès).—g) En bona hora ho digui: fórmula per a expressar satisfacció i bon auguri per una cosa que s'afirma. «Sa meva nina, en bona hora ho digui, no ha estat malalta mai» (Mall.).—h) Tenir una hora tonta o bèstia: cometre una imprudència o indiscreció (Mall., Men.).—i) No tenir hora segura: estar en perill (Men.).—j) No veure l'hora i el punt de fer una cosa: tenir-ne gran desig.—l) Comptar les hores per a una cosa: esperar delerosament que arribi.—m) Tenir les hores comptades: estar pròxim a la mort o a la desaparició.—n) Tenir vint-i quatre hores de renda tots els dies: no tenir res, esser molt pobre.—o) De mitja hora passar: de poca categoria, de pan-fonteta (mall.). Estava seny a perdre per un menestralet de mitj' hora passar, Aguiló C., Rond. de R. 15.—p) No tenir mala hora mai: estar sempre de bon humor.—q) Ara és hora!: exclamació irònica amb què volem indicar que allò que ara esdevé ja hauria d'haver ocorregut fa estona, o que ja no és hora que ocorri (Mall., Men.). També es diu, completant la frase: Ara és hora, Pere meu!, o bé: Ara és hora, madò Llora! (Men.).—r) Ara és hora, que es pet ja és fora!: es diu referint-se als qui es peneden d'una cosa quan ja l'han feta, quan ja no té remei (Men.).—s) Ara és hora, que el pastor dorm!: es diu per incitar a fer una cosa aprofitant la distracció o la tolerància dels qui haurien d'impedir-ho.—t) No dorm totes les hores que té son: es diu del qui té preocupacions serioses.
    Refr.
—a) «Una hora no té mida»: vol dir que en una hora poden succeir moltes coses impensades.—b) «Qui té una hora bona, no les té totes dolentes» (o «no en té dues de dolentes»): significa que convé aprofitar les estones de felicitat que es puguin assolir.—c) «No es fa tot en una hora»: indica que les coses necessiten temps per a fer-se així com cal.—d) «Una hora de vida és bona»: vol dir que encara que ens trobem en perill imminentíssim, convé que facem tot el possible per salvar-nos o per retardar la desgràcia.—e) «Tantes hores, tans remeis»: significa que en qualsevol moment pot venir la solució de les dificultats, el millorament, la salvació.—f) «A mala hora gos no lladra»: es diu per aconsellar la discreció i vigilància diligent quan hi ha motius de temença (val.).—g) «Qui menja hores, caga rellotges»: es diu per reprendre els qui no toleren que els seus treballadors es distreguin de la feina per reposar (Empordà).—h) Referents a l'allargament i escurçament del dia mentre s'acosta l'estiu o l'hivern, hi ha aquests refranys: «Per sant Sebastià, una hora s'avança ja» (=20 de gener); «A santa Agnès, una hora més» (=21 gener); «A sant Vicent de la roda, creix el dia una hora» (=22 gener) (Val.); «Per sant Pau, una hora hi cau» (=25 gener); «Per la Candelera, una hora entera» (=2 de febrer); «Per santa Maria, hora i mitja més de dia» (=2 de febrer); «Per sant Pere, una hora endarrera» (=29 de juny).—i) Quan un vol suposar que d'un lloc a un altre hi ha poca distància, o que d'un esdeveniment a un altre ha passat poc temps, i diu: «Hi ha dues hores» (o «tres hores», o el nombre que sigui), li contesten: «Sí, d'aquelles que va cagar el diable!» (volent dir que són molt llargues) (Empordà).—j) Quan algú pregunta «Quina hora és?», se li sol contestar familiarment: «Hora de prendre, per qui no ha pres» (Mall.); «Hora de beure, per qui té set» (Men.); «L'hora que era ahir a aquesta hora» (pertot); «L'hora de comptar diners qui en tingui» (Empordà); «Quan te natxaven, tocaven les tres» (Empordà).
    Fon.:
ɔ́ɾə (or., bal.); óɾɛ (Gir.); ɔ́ɾɛ (Ll.); ɔ́ɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Val.); ɔ́ɾɔ (Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: horassa.—b) Dim.: horeta, horetxa, horeua, horiua.—e) Pejor.: horota.
    Etim.:
del llatí hōra, mat. sign.

2. HORA f., grafia ant.:
V. ora (=vora).