Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  horabaixa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

HORABAIXA
|| 1. adv. a) A hora tarda, quan s'acosta la nit; cast. al anochecer. A hora baixa vengueren los frares menors, Oliver Rom. 17. Ja és hora-baxa y sol post, Ignor. 45.—b) A la tarda; des de després de dinar fins que es pon el sol (Mall.); cast. por la tarde. Fins es dissapte de Pasco horabaixa, Alcover Cont. 65.
|| 2. f. o m. a) Hora crepuscular; temps pròxim a la posta del sol; cast. atardecer, anochecer. Com fou l'hora baxa, que los metges se'n foren partits, Tirant, c. 277. Del color esmortuït de l'hora-baixa, Maragall Enllà 24. El fumerol que minva | en la meva horabaixa taciturna, Carner Ofrena 93. L'esblaimada blavor dels horabaixes, Alomar Columna 197.—b) Tarda; espai de temps des que s'ha dinat fins que es pon el sol (Mall.); cast. tarde. Els horabaxes per demunt sa murada de mar, Ignor. 3. Profunda melangia | d'uns horabaixes llargs, d'or vell, Colom Juven. 121.
    Fon.:
ɔɾəβáʃə (or., bal.).
    Etim.:
forma aglutinada de hora baixa.