Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  imant
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMANT m.
Magnetita o metall que té la propietat d'atreure el ferro; cast. imán. Com ferro que atrau l'iman, Cases A., Poes. 137. a) fig. Cosa que atreu fortament. El Llevant, l'iman del cor, Galmés Flor 112.
    Fon.:
imán (Barc.); imánt (Val., Mall.).
    Etim.:
del fr. aimant, mat. sign.