Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  impertinent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

IMPERTINENT adj.
|| 1. Importú; no pertinent, fora de propòsit; cast. impertinente. Los hòmens del món que fan les coses indegudes e impertinents a Déu e no serven los seus comandaments, Decam. i, 79. No és impossible a la tua omnipotència ni és inpertinent a la tua justícia, Oliver Exc. 85.
|| 2. Molest voluntàriament; amoïnós per la seva insistència, caparrudesa, etc.; cast. pesado, molesto. El sollerich impertinent roncava ab més furia, Oliver Obres, v, 230.
|| 3. Excessivament delicat, que es mostra mal d'acontentar (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 4. pl. Ulleres que es sostenen amb un mànec i es porten penjades pel coll; cast. impertinentes. Va sortir a mirar les altures, ajudada pels impertinents, Llor Jocs 44.
    Fon.:
impəɾtinén, əmpəɾtinén (or.); impeɾtinént (occ., val.); impəɾtinént, əmpəɾtinént (mall., men.).
    Etim.:
pres del llatí impertinĕnte, mat. sign. || 1.