Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jovent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JOVENT m.
Joventut; cast. juventud. a) Edat primerenca de la vida. Nostre Senyor nos ha fet molt de bé e molta mercè en nostre jouent, Jaume I, Cròn. 161. Cauayler fassa a son fiyl mostrar de caualcar en son jouent, Llull Cavall. 8 vo. Alguns són qui vivint en lur jovent luxuriosament e en la velesa se adeliten de esser fets casts, Canals Carta, c. 22. Lo meu jovent, servint ell, he despès, Ausiàs March, lxxi. La cruel fortuna qui en tan gran jouent hauia fet lexar a son fill la misèria de aquest món, Tirant, c. 239.—b) Conjunt dels joves. «El jovent del poble pagarà l'envelat de la festa major». «Aquest jovent d'avui està molt indisciplinat». Cantant per la vila segons jovent acustuma, doc. a. 1429 (Hist. Sóller, i, 735). La massa lletra no fa més que encaparrar el jovent, Víct. Cat., Ombr. 52.
    Refr.

—«Jovent i enteniment, no hi és tot a un temps» (Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Pla de Bages).
    Fon.:
ʒuβén (or.); ʤoβén (occ.); ʒovént (mall.); ʒuvént (men.).
    Etim.:
del llatí iuvĕntus, mat. sign., interpretat en el llatí vulgar com a nom de la quarta declinació (model iuventus iuventus) en lloc de la tercera (model iuventus iuventutis).