Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. jus
veure  2. jus
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JUS adv. i prep. ant.
|| 1. adv. A la part baixa; avall; cast. abajo. Assaer-uos-em en una taula e aualar-uos-em d'aquí en jus, Jaume I, Cròn. 23. E de LX en jus manaren a tall, Muntaner Cròn., c. 152. Fora-li bo anar amunt e jus, Ausiàs March, xxxi. Per què sona millor una veu o un so de sus en ius que de ius en sus?, Albert G., Ques. 102 vo. De jus (escrit també dejús): a sota, més avall. Que aquella puxa millor sostenir les messions de ius escrites, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 164).
|| 2. prep. Sota; cast. debajo. La un és sobre l'altra, e la un és jus l'altra, Genebreda Cons. 241. De tu ha por tot quant és jus lo sol, Ausiàs March xcv. Car jus mala capa jau bon beuedor, Proc. olives 1728. De jus (escrit també dejús): sota. Los reys deuen hauer de jus si comtes, Llull Cavall. 11.
    Var. form.:
jos (E nos deualam pel pug en jos, Jaume I, Cròn. 107; Ribe lo camí rial a part de jos, doc. a. 1306 ap. RLR, vii, 50).
    Etim.:
del llatí vulgar jūsum, evolució del clàssic deōrsum, ‘cap avall’.

2. JUS m.
Dret. Es un llatinisme usat només en locucions estereotipades, com jus patronat (<jus patronatus =‘dret de patronat’). Tots los locs on la real Magestat a jus patronat, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 750). Aquest fon qui renuncià al jus patronat de son regne, Turell Recort 88. També és possible que es trobi el mateix mot en les locucions de bon just i de mal just, que semblen explicar-se bé suposant que són deformacions de de bon jus, de mal jus.