Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jutipiri
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JUTIPIRI (mall., men.) i JUTIPERI (eiv.). m.
|| 1. Gest estrany fet amb la cara o amb les mans o contorsionant el cos, per fer riure o per riure's d'algú; cast. mueca, visaje, escarnio. S'atlot de dins la cuina li fa jutipiris d'amagat i s'esclata de rialles, Rosselló Many. 146.
|| 2. Gest estrany, que crida l'atenció i fa riure encara que no intencionadament; cast. mueca, visaje. Ara mateix vetx es penestatge an es cantó fent jutipiris mentres ella no cern de son cedàs, Roq. 22.
|| 3. Persona que fa moltes contorsions o gestos estranys (Men.). «Aquest al·lot és un jutipiri!» (Ciutadella).
    Fon.:
ʒutipíɾi (mall., men.); ʒutipέɾi (eiv.).
    Etim.:
del llatí vituperium ‘insult’. Tal vegada en la modificació de l'element inicial ha influït el mot Iuppiter, però no creiem que aquest sigui precisament el mot fonamental originari, sinó un simple modificador analògic de vituperium (cf. Spitzer Kat. Etym. 29).