Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. lent
veure  2. lent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LENT f.
Peça de matèria transparent que té dues superfícies oposades, totes dues corbes o almenys una de corba, i s'usa en instruments òptics per a desviar els raigs de llum; cast. lente.
    Fon.:
lén (Barc.); lént (Val., Palma). En el llenguatge quotidià predomina la forma lente, presa del castellà.
    Etim.:
pres del llatí lente, ‘llentilla’.

2. LENT, LENTA adj.
|| 1. ant. Moderat, no intens. Qui ha lenta contricció, o qui desnodreix contricció, és vehí del demoni, Llull Mil Prov. 426. La quartana... que'ns és minvada... e aquella la havem tan lenta que a penes n'avem sentiment, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 549). Torna en mi una lenta calor, Ausiàs March xcv.
|| 2. Que va a poc a poc; mancat de pressa; cast. lento. Feya un rastre de sanch | arreu ahont ja lenta caminava, Costa Trad. 187. Pujà l'escalonada amb pas apagat y lent, Rosselló Many. 178. I cauen les campanades, | cauen lentes, funerals, Ramis Clar. 48. Amb les zumzades d'una lenta i ampla respiració, Ruyra Parada 84.
    Var. form.:
llent (Caych en dolor no llenta, fort és e tant que el cap me fa mudar, Ausiàs March, xvi).
    Fon.:
lén (Barc.); lént (Val., Mall.).
    Intens.
superl.: lentíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí lentum, mat. sign.