Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-Balear
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. llavar
veure2. llavar
DIEC2DDLCCTILCSinÚnimsCITTERMCAT

1. LLAVAR v. tr.
Rentar; cast. lavar. Blanch de lavar, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Lavaren les mans e els peus a XIII pobres, Llull Blanq. 1. Ab les sues llŗgrimes llavŗ los peus a Jesu Christ, Muntaner CrÚn., c. 54. No est bona sinů a escatar peix e lavar les escudelles, Metge Somni iii. Pilat clar dient: les mans yo me'n lau, Passi cobles 138. Sa mare, que se guanyava la vida llavant i fent atres faenes per les cases, J. M.a Esteve (Alm. Val. 1927, pŗg. 37). En un dia de sol a sol pot llavar tots els matalaps del castell, Valor Rond. ii, 26.
††††Loc.

No llavar cap que no ixca tinyůs: tenir mala sort en totes les empreses que un agafa (Val.).
††††Refr.

—ęUna mŗ llava l'altra, i les dos la caraĽ (Alcoi).
††††Fon.:
ʎəvŠ (Camp de Tarr.); ʎaβŠ (Benavarre, Tamarit de la L., Fraga, Pena-roja, Calasseit); ʎavŠɾ (Cast., Al.); ʎaβŠɾ (Val.).
††††Etim.:
del llatŪ lavare, mat. sign.

2. LLAVAR v. tr.:
V. llevar.