Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lleial
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLEIAL adj.
|| 1. ant. Legal; conforme a la llei. No eren de leyal coniugi, car eren feyts en adulteri, Jaume I, Cròn. 4. Tot cuyram... qui no sie leyal, so és mal assaunat, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Que guarda la fidelitat deguda; que obra o és fet amb la fidelitat deguda; cast. leal. Comanats vostres béns a alcun leyal home, Llull Blanq. 5. Era bon hom e lleyal e savi, Muntaner Cròn., c. 89. No era cosa pus difícil al mon com conservar entre amichs bona e leyal amistat tro al dia que morien, Scachs 37. Pren-la pels lleials que saben veure | la gràcia del Senyor, Alcover Poem. Bíbl. 57.
|| 3. vulgarment i dialectal, Desprès, mancat d'egoisme (Llofriu).
    Refr.

—«El lleial viu fins que el traïdor vol»: significa que els bons estan a mercè dels dolents, els quals no tenen escrúpol d'anihilar aquells o de perjudicar-los greument.
    Var.
ant.: lleal (Tenia-la en sospita, car no creya que fos leal de son cors, Llull Sta. Mar. 83; Ab què magnifique les viudes lleals, Viudes donz. 482); lial (Promès e jurà que eyl serà bo e lial al S. Rey, Ordinacions del rei Sanxo (RLR, xxxi, 67).
    Fon.:
ʎəјáɫ (or.); ʎeјáɫ, ʎeáɫ (occ., val.); ʎeáɫ (mall.); ʎəáɫ (men.).
    Etim.:
del llatí legāle, mat. sign. || 1.