Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lleterola
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

LLETEROLA f.
|| 1. Planta euforbiàcia de diferents espècies del gènere Euphorbia, i principalment l'Euphorbia helioscopia (lleterola de bosc) (Cerdanya, Ribagorça, Urgell, Vallès, Camp de Tarr.); cast. lechetrezna. (V. lletera, || 2).
|| 2. Bolet agaricaci de diferents espècies, principalment el Lactarius lactifluus, de barret llis de color de taronja fosc, amb pinta radiada, que suqueja un làtex blanquinós quan es trenca; es fa a grans erols i és molt estimat com a comestible (Ripoll, Empordà, Vallès). Hi ha també les espècies Lactarius zonarius, L. subdulcis, L. volemus (lleterola roja), i L. piperatus, L. azonites i L. fuliginosus (lleterola blanca). a) Lleterola borda: cualgra, bolet de l'espècie Russula fragilis (Viladrau).
|| 3. pl. Porcions de carn molla o greixosa, de color blanquinós, que estan adherides al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels mamífers (val., mall., men.); cast. lechecilla, mollejas. Lo dit frau és entès si ell indegudament fraudarà pells, leteroles, qualseuulla ley de carn, doc. a. 1485 (BSAL, viii, 9). Turmes, rasoles | e lateroles, Spill 5236.
|| 4. pl., fig. Oracions suplementàries d'un funeral (Manacor). En els funerals, després de dir l'ofici i les absoltes, la comunitat diu una salve a la capella de la Puríssima, els set Parenostres a Sant Josep, un Miserere al St. Crist i set Avemaries a la Mare de Déu de les Dolors: tot això són ses lleteroles d'es funeral (Manacor).
    Var. form.:
lleiterola.
    Fon.:
ʎətəɾɔ́ɫə (or., bal.); ʎeјteɾɔ́la (Benavarre); ʎeјteɾɔ́lɛ (Urgell); ʎeteɾɔ̞́la (val.).
    Etim.:
del llatí lactariola, derivat dim. de lactaria, ‘lletera’.