Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lletra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLETRA f.: cast. letra.
|| 1. Cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge. Que significauen les letres qui eren escrites en cascuna de lurs flors, Llull Gentil 8. Que costaren CCL letres florejades, doc. a. 1369 (Rubió Docs. cult. ii, 159). Con parlaràs, tu deus parlar clarament... e cascuna letra sia pronunciada ab son so, Cons. Prov. 11. Les adornades lletres d'un dels panys, Pons Com an., 20. Lletra minúscula: la de grossària ordinària, escrita enmig de paraula i en el principi dels mots comuns. Lletra majúscula: la de grossària major i de figura diferent de la minúscula, i que s'usa principalment en començament de frase després de punt final i al principi dels noms propis. Lletra versal: lletra majúscula. Lletra versaleta: la que té forma de majúscula i grossària de minúscula. Lletra numeral: la que representa un nombre, com cadascuna de les que s'empren en la numeració romana. Lletra dominical: en el còmput eclesiàstic, una de les set primeres lletres de l'abecedari, amb què se senyalen els set dies de la setmana, i cada any és la que correspon al primer dia de l'any. Lletra capítal: la lletra més gran que les majúscules ordinàries d'un text, i que sol servir per a la titulació o encapçalament d'un capítol. Per IX letres apellades capitals, doc. a. 1367 (Rubió Docs. cult. ii, 156).a) Cadascuna de les peces de plom, de coure, de fusta, etc., que serveixen de motlle per a imprimir o gravar signes d'escriptura. Una capsa de cartó... ab abecedaris de lletras de daurar y altres ferros, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 209).
|| 2. Dibuix o forma especial que tenen aquells signes, segons l'estil o manera de traçar-los. Lletra de mà, o lletra de ploma: escriptura manuscrita. Lletra d'estampa, d'impremta o de motlle: la que s'usa en tipografia, o en gravat imitant l'escriptura tipogràfica. Lletra rodona: aquella en què predomina la forma circular i la posició vertical. Lletra cursiva, itàlica o bastarda: aquella en què predomina la posició inclinada. Lletra negra o negreta: aquella en què les ratlles del dibuix són més gruixudes que en la rodona. Lletra florida o florejada: la que té ornaments o línies accessòries al voltant de les principals. Lletra de pal: la que no té altres línies que les essencials. Lletra gòtica: la de forma rectilínia i angulosa, que es va emprar en els primers temps de la impremta i que encara s'empra per a certs textos, principalment de caràcter religiós o arcaic. Lletra de tortis: la lletra gòtica tal com s'usava en els primers temps de la impremta. Lletra anglesa: la manuscrita cursiva, que té els perfils bastant prims i una marcada inclinació cap a la dreta. Lletra espanyola: la manuscrita rodona, amb els perfils grossos i verticals. Lletra llemosina: nom donat a una imitació moderna de la lletra de tortis. Aquella característica lletra gòtica, encara anomenada inconscientment llemosina, Obrador Arq. lit. 103. Lletra clara: la que per la netedat del seu traç és fàcilment llegible. Bona lletra: la que és clara i bella de forma. Mala lletra: la que és lletja i difícil de llegir. L'enteniment és pus aparellat a entendre com hom lig en bell libre e en grossa letra que no fa en libre leg ab letra prima e àvol, Llull Cont. 330, 6. En Johan Argent, scriva de letra rodona, doc. a. 1402 (Rubió Docs. cult. ii, 367). An Simon Balester, scriva de letra formada, doc. a. 1402 (ibid. ii, 368). Un missal scrit de letra de ploma, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Vostra lletra me agrada, perquè sembla molt a la mia, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Lectura; acció i efecte de llegir; coneixença de les lletres; capacitat per a llegir. E què atrobats en letra que'n sia ocasió d'aquesta diuisió?, Turmeda Diuis. 18. Saber de lletra: saber llegir. Aprendre de lletra: aprendre de llegir. «La Mare de Déu | quan era xiqueta | anava a costura | a aprendre de lletra», cançó pop. catalana. Natana après molt bé de letra, Llull Blanq. 20. Sien tenguts de dir, aquells que letres no sabran, cinquanta vegades la oració, doc. a. 1348 (Col. Bof. xl, 153). Acabarem per perdre sa mica de lletra que un sabia, Roq. 12. La massa lletra no fa més que encaparrar el jovent, Víct. Cat., Ombr. 52. En quant a lletra no l'avantatja el rector del poble, Massó Croq. 99.
|| 4. Expressió textual; sentit gramatical d'allò que es diu o s'escriu. A la lletra o Al peu de la lletra: exactament tal com està dit o escrit. La letra diu so que la moral entén, Llull Cont. 352, 5. Són axí a la letra com has dit, Metge Somni iii. Vós preneu la cosa un poch massa al peu de la lletra, Lacavalleria Gazoph. Lletra morta: cosa escrita que no es compleix.
|| 5. Carta; escrit que es dirigeix a una persona absent per comunicar-li alguna cosa. Aduxeren letres del fals archebisbe, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 25). Escrich al apostoli e als reys dels christians una letra, Llull Felix, pt. i, c. 12. Vostra letra feta en Avinyó havem rebuda, doc. a. 1380 (Roca Medic. 55). Un cloedor de letres guarnit de argent, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Una lletra de la Beatriu la movia a fer-ho, Pons Auca 323. Lletra cuitada: (ant.) carta urgent. Portà una letra cuitada a misser Johan dez Coll, doc. a. 1436 (Ardits, i, 352).Lletra responsiva: carta de resposta. Lletres testimonials: carta en què es testifica una cosa. Lletra de creença: carta credencial. Lletres citatòries: carta en què es cita algú. Lletra de batalla: carta en què es citava a combat. Tramès sos embaxadors ab una letra de batalla, Tirant, c. 12. Lletra de casament: carta en què l'autoritat eclesiàstica autoritza el matrimoni. «Mena sa carrera neta | i no te'n penediràs, | i, com novia seràs, | no t'empararan sa lletra» (cançó pop. Mall.).
|| 6. Text o conjunt de paraules que es canten. Se fassa el devallament... ab música... cantant la matexa lletra encara que ab distinta solfa, doc. a. 1751 (Hist. Sóller, ii, 491). Amatent a pendre la tonada i ane mi copiant la lletra, Massó Croq. 181.
|| 7. Lletra de canvi, o simplement Lletra: document de comerç pel qual una persona mana a una altra que pagui una quantitat determinada en un temps també fixat. Que vós de ço del meu qui m'és degut per vostra cort me trametats o en argent o en letra de cambi de què puga pagar ço que dec en França, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 329). Que aquell a qui serà presentada alguna letra de cambi sia tengut d'escriure en lo dors la hora, jorn e any que li serà presentada, doc. a. 1399 (BSAL, ix, 242). Com si posés sa rúbrica en una lletra de cambi, Pons Auca 297. Lletra oberta: carta de crèdit i orde de pagament sense limitació de quantitat.
|| 8. Obres o estudis en què predomina l'art d'escriure o de parlar. Carrera de Lletres: professió en què s'estudien principalment les disciplines referents a l'art d'escriure o de parlar. Sabia tantes letres e sciències, Llull Blanq. 1. Aquesta Viana cresqué en tanta bellesa y saber en lletres e música, Paris e Viana 2. Lletres divines o sagrades: la Santa Escriptura i el seu estudi. Lletres humanes: conjunt de disciplines literàries. Belles o bones lletres: la literatura, l'art d'escriure.
    Loc.
—a) Tenir més lletres que un breviari: esser molt lletraferit.—b) Fer ses lletres grosses: portar una administració de manera irregular, procurant treure'n profit per mitjans il·legals (Mall.).—c) Ase carregat de lletres: persona que sap molta lletra, però té poc sentit comú.—d) Fer mala lletra: equivocar-se, incórrer en error en parlar.—e) Fer bona lletra: menjar amb gana, fer bon paper a la taula de menjar (Mall.).—f) Tenir molta lletra menuda: esser molt sagaç.—g) Tenir les lletres grosses: esser molt ignorant.
    Refr.
—a) «D'ases, tant n'hi ha amb lletra com sense»: vol dir que no són sols els ignorants, sinó també els lletraferits, els qui cometen errades grosses i demostren tenir poc sentit comú.—b) «No hi ha cosa que xerri més que les lletres»: significa que una cosa en estar escrita pot arribar a tothom.—c) «Les lletres negres fan menjar pa blanc»: significa que a força d'estudiar s'arriba a tenir una manera còmoda de viure (Olot).—d) «Lletres i armes noblesa alcancen»: vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família.—e) «La lletra, pel cul entra»; «La lletra entra per les anques»; «La lletra, amb sang entra»: aforismes propis de l'antiga pedagogia que obligava els nois a aplicar-se a l'estudi a força de cops.
    Fon.:
ʎέtɾə (pir-or., or.); ʎétɾɛ (Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); ʎétɾa (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al., Alg.); ʎə́tɾə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: lletrassa, lletrarra, lletrarrassa.—b) Dim.: lletreta, lletretxa, lletreua, lletriua, lletrona, lletringa, lletrineua, lletroia, lletrica.—c) Pejor.: lletrota, lletrot.
    Etim.:
del llatí lĭttĕra, mat. sign. || 1.