Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llibant
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLIBANT m.
Corda gruixuda, com la que s'empra en la corriola d'un pou, per a pujar materials a les bastides de construcció, per a estirar una embarcació cap a terra, etc.; cast. maroma, sirga, guindaleza. Tenim anotada l'aparició del mot libans, pl., en un document de l'any 1359 existent a l'arxiu municipal de Barcelona; no tenim recollida la frase on apareix, però sí aquestes, posteriors: Un livant de canym gros, doc. a. 1417 (BSAL, xx, 136); Un argue ab dos libans trencats, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131); Tres dotzenes de libans d'espart de XXXII canes cascun liban, doc. a. 1433 (Arx. Gral. R. Val.); Una corriola gornida de ferre ab un libant covinent, Inv. Grau 1489. «Em menjaria un llibant»: es diu per significar que es té molta fam (Palma).
    Refr.

—«Llepant llepant, puja el llibant».
    Fon.:
ʎiβán (or., occ.); ʎiβánt (mall., men.).
    Intens.:
llibantàs, llibantarro, llibantet, llibanteu, llibantó, llibantot.
    Etim.:
de l'àrab libān, ‘corda per a estirar les embarcacions contra corrent’, introduït en català probablement per via del genovès (cf. Vidos Storia 463 ss.).