Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llim
veure  2. llim
veure  3. llim
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIM m.
|| 1. Fang; matèria blana resultant de la barreja de terra i aigua; cast. fango, cieno. Hac Adam format del lim de la terra, Llull Felix, pt. viii, c. 3. Que prop l'aygua no hi haia lim, Egidi Romà, ll. ii, pt. 3a, c. 4. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta, Costa Poes. 44. a) fig. Afangat en lo pregon lim de vicis e pecats, Oliver Exc. 50.
|| 2. Matèria llefiscosa formada per un aplec de plantes criptògames que es crien a llocs humits; cast. verdín, tarquín. Podets hauer e pendre de un lim vert que's fa en les teules, Anim. caçar 84 vo.
    Loc.
—a) Esser d'es llim de sa pesta: esser molt dolent (Mall.).—b) Treure d'es llim de ses olles: treure coses molt estranyes o difícils de trobar (Mall.). Sebre d'es llim de ses olles: saber coses molt difícils (Mall.).
    Fon.:
ʎím (or., occ., bal.).
    Etim.:
del llatí līmu, mat. sign.

2. LLIM m.
Massa més o menys prima d'una matèria superposada o sotaposada a altres (Cardona, Solsona, Igualada); cast. capa. «Si caves aquí, després d'un petit llim de terra ja trobaràs la roca». Llim d'escorça: capa o gruix d'escorça que els blanquers posen entre sostre i sostre de pells quan es fa l'operació de colgar (Igualada).
    Etim.:
del llatí līmbu, ‘faixa’.

3. LLIM m., més usat en pl.: LLIMS (escrit llimbs en el Diccionari Fabra).
|| 1. Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà; lloc on van les ànimes dels infants innocents morts sense baptisme; cast. limbo. Esperants lur salvació e consolació en lo lim d'infern, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 352). Quantes ànimes staven en lo lim de infern, Sermons SVF, i, 36. Adam en lo lim lo pare de tots, Passi cobles 81. Als lims de infern, Serra Gèn. 253. Traureu los catius qui stan empresonats en aquella cija o lach fosch e tenebrós dels lims, Villena Vita Chr., c. 7. Allò era entreveure la glòria amarrat a les rexes dels llims, Vilanova Obres, iv, 147.
|| 2. fig. Lloc fosc i desolat; cast. limbo. Son esperit que plora dintre aquells llims, Canigó v. Perquè tots dos vivim en lo tristíssim llim de la pobresa, Collell Flor. 213.
    Loc.

Estar en els llims: estar sense notícies, mancat d'informació, sense poder actuar ni resoldre res. Si jo he arribat tard a veure-hi clar, tu encara estàs als llims, Llor Hist. 76.
    Fon.:
ʎím, ʎíms (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí līmbu, ‘faixa’, que en el llenguatge eclesiàstic ha pres el significat de ‘faixa o vora de l'infern’.