Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llinda
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLINDA f.
|| 1. Pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra (Empordà, Garrotxa, Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Costa de Llevant, Vallès, Organyà, Solsona, Ll., Urgell, Segarra, Mall., Eiv.); cast. dintel. Obrint parets y levant les lindes dels portals y de les finestres dels studis, doc. a. 1596 (BDC, xx, 152). La llinda de la porta, doc. a. 1609 (BSAL, vii, 368). Emblanquinavan ses llindes de ses finestres, Ignor. 57.
|| 2. Cadascuna de les peces de pedra que formen l'arc superior d'un portal (Manacor); cast. dovela.
|| 3. Pedra que ocupa la part inferior de l'obertura d'una porta; marxapeu (Es Llombards); cast. umbral. La llinda de baix: limen inferius, Pou Thes. puer. 11. Els homes asseguts en la llinda de les portes, Pous Empord. 64.
|| 4. Un dels dos costats del portal (Pobla de L., ap. BDC, xx, 152).—(Les accepcions || || 2, 3, 4 són derivacions de la primera, que és la més pròpia i la que convé atribuir al mot llinda en els escrits).
    Fon.:
ʎíndə (or., bal.); ʎíndɛ (Organyà, Ll., Urgell, Sta. Col. de Q.).
    Etim.:
del llatí līmĭne, mat. sign. || 1, o més aviat de la variant llatina līmĭte (REW 5048).