Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llogar
veure  2. llogar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. LLOGAR m. ant.
Lloc; cast. lugar. Fer residència al logar, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 36). No ha uuy deiús Déu tan delitós logar con és la ciutat de Ualència, Jaume I, Cròn. 128. Són molts hòmens viandants d'un logar en altre, Llull Cont. 34, 13. Qu'els hòmens d'aquel logar guarden e defenen aquel, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 10). Que fes manament per ses lletres a tots los llogars de Catalunya, Desclot Cròn., c. 139. No fa flor ni gra, e nax en los logars ombradius, Medic. Part. 27. En llogar de: en lloc de, en substitució. Los demont ditz secretaris establiren e constituiren en logar dels ditz manemessors, doc. segle XIV (RLR, xxx, 259).
    Var. ort.
ant.: loguar (Desclot Cròn., c. 145).
    Etim.:
del llatí locāle, ‘lloc’, amb canvi de sufix (-āre per -āle). La forma llogar, que avui en dia està fora d'ús (desapareguda probablement per evitar l'homonímia amb el verb llogar), devia tenir vitalitat antigament, com ho proven els derivats llogaràs, llogaret, etc., intensius de lloc, que no podrien haver-se format sense estar en ús el primitiu llogar.

2. LLOGAR v. tr.: cast. alquilar.
|| 1. Donar a lloguer. Com los jueus... parlen e participen ab ells, e los cristians los lloguen les cases, Llull Cont. 287, 9. Que'l dit cònsol... no gos logar ne prestar alcuna botiga... per metre ne tenir mercaderies, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 159).
|| 2. Prendre a lloguer. De ço que ells nos deren, logam III naus, Jaume I, Cròn. 483. Ramon se'n va a mar | a llogâ una barca, Colom Juven. 89.
|| 3. Prendre algú al nostre servei per cert temps i mitjançant determinada paga; encarregar un servei. Nós, sènyer, logam gents per raó que laors donen de nós, Llull Cont. 29, 21. Sie logat un hom en loch d'aquell a fer les dites coses, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Loguí an Pere Ferrer e an Jacme Molle per tayllar lenya, doc. a. 1416 (Miret Templers 567). Los advocats callen moltes vegades per ço com són logats que no parlen, Scachs 26. a) refl. Posar-se al servei d'algú per cert temps i per determinada retribució. Ploga o no ploga, | troben qui's loga, Spill 14564.
    Loc.

Haver-n'hi per llogar-hi cadires (Cat.) o per llogar-hi cadiretes (Mall.): haver-hi motiu de gran diversió o entreteniment. Y en dia que cantarem tots quatre plegats, podran llogar-hi cadiretes, Roq. 33.
    Refr.
—a) «Animal llogat, sempre està minjat» (Val.).—b) «Qui es lloga, els seus plaers se joga»: vol dir que el qui està al servei d'altri no pot fer el que vol (Rosselló, Empordà, Garrotxa).—c) «Qui té el cul llogat, no seu quan vol» (Cat., Men.), o «no pot seure quan vol» (Mall.): té el mateix significat que l'anterior.
    Fon.:
ʎuɣá (pir-or., or., men., eiv.); ʎoɣá (occ., Maestr., Mall.); ʎoɣáɾ (val.); ʎoʝá (Palma, Manacor, Pollença),
    Etim.:
del llatí locare, ‘col·locar’.