Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llong
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLONG (ant. escrit llonch), LLONGA adj.
|| 1. ant. Llarg; cast. largo. a) En extensió en l'espai. Gran barba e longs cabeyls, Llull Gentil 12. Ab escuts lonchs e capells de ferre, Pere IV, Cròn. 153. Que haguessen lo coll tan lonch com una grua, Genebreda Cons. 244. Per un camí tort, lonch e molt escur, Metge Somni iii. Ha la coha un poch longua, Flos medic. 128.—b) En el temps. Les noues serien longues de comtar, Jaume I, Cròn. 8. Atroba son pare o son fill, lo qual lonc temps no ha vist, Llull Cont. 1, 4. Que li do vida e salut llonga, Muntaner Cròn., c. 296. Neguna cosa no és tan delitosa que per lonch ús no torne enujosa, Tirant, c. 278.—c) De llong: al llarg. Con fou ordenat que anàs a la presó lo dit juglar, se lançà en terra de lonch, doc. a. 1391 (Mem. Ac. B. L., ix, 157).—d) Per lo llong: al llarg, en el sentit de la llargària. L'ort que huy és dit del senyor, ab lo bancal que li sta prop per lo lonch riba en mig, doc. a. 1405 (BSCC, xiii, 34).—e) A la llonga: a la llarga, per molt de temps. Ben conexia que la vila no's podia deffendre a la llonga, Jaume I, Cròn. 316. Sos enemichs se honrassen d'ell a la llongua en nulla res, Desclot Cròn., c. 139.
|| 2. m. Llargària. No pux' auer sinó cent palms de lonch, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 241). Launes... que agen III dits de lonch, Flos medic. 197 vo.
|| 3. m. El séc que hi ha a les peces de roba de doble amplada (Crespià).
|| 4. Planta de l'espècie Andryala juteerifolia (Flora Val. 40).
|| 5. adj. ant. Llunyà; cast. lueñe, lejano. De longa terra moltes noueles en comptaua hom que no eren ueres, Jaume I, Cròn., 108. Dos mercaders qui eren anats en longues terres per guanyar, Llull Sta. Mar. 83.
Llong: a) topon., aquest adjectiu entra en la formació de molts de noms de lloc, com Calallonga (Mall., Eiv.), Serrallonga, Vilallonga, Vall-llonga (Elx), Campllong (d'on ve el cognom Capllonch), Fontllonga, Perallonga, etc.—b) Llin. existent a Agullana, Boadella, La Bisbal, Foixà, Vilademuls, Barc., Castellolí, Barberà, Matadepera, Mollet, Sabadell, Granollers, Valls, Cambrils, Alfarràs, Algerri, etc.
    Fon.:
ʎoŋk (usat encara com a adj. a Alguer).
    Etim.:
del llatí lŏngu, mat. sign. || 1.