Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  magre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAGRE, MAGRA adj.
|| 1. Que té poc greix o teixit adipós; cast. flaco, magro, delgado. Vós d'on venits ni on anats, e per què sots tan magra, tan descolorida? Llull Sta. Mar. 5. Los envejosos... estan fort magres e descolorits, Metge Somni iii. Com més menjar li don, més magre està, Roq. 6. Aliments magres: aquells en què no entra greix. Donàs aflicció a son cors per fam, set, magres viandes, Llull Blanq. 28. Lo menjar magre | sols per la vida, Spill 10116. Fer magre: menjar amb abstinència de carn. a) m. (substantivat) La carn sense greix (or., occ., val., bal.); cast. magra.
|| 2. fig. De poca substància; prim, insuficient; cast. flaco, escaso. La sement no pot tam bé multiplicar en la terra magra com en la grassa, Llull Cont. 345, 18. Aquella moneda no bastarà a la ley per lo senyor Rey donada ans serà magre de hun quart de quirat, doc. a. 1407 (BSAL, xxiii, 69). Lo delme que Chaïm donava del pus magre e minve esplet que havia, Scachs 58. Si qualcú troba magre aquest donatiu, pot contestar s'Ajuntament, Ignor. 22. Orador magre, orador que fa magres oracions y que no tenen gens de such, Lacavalleria Gazoph. Algunes frívoles, magres e no admisibles rahons, doc. a. 1432 (Miret Templers 424). L'estiu havia estat fluix i l'hivern es presentava magre, Pla CV 78.
|| 3. fig. dialectalment, Dolent, xerec (Porreres); cast. malo. «Aquest ou és magre»: no és bo per a menjar. «Aquestes cireres són magres»: ja no són bones. (Aquesta accepció de magre, pròpia de la vila de Porreres de Mallorca, és anàloga a la de flac, que a Menorca té també el sentit de ‘dolent’).
    Loc.
—a) Anar magre, o Ballar-la magra. passar-ho molt prim, viure amb gran estretor o insuficiència de mitjans.—b) Magre com un gaig, o Magre com una canavera: molt magre, mancat completament de greix.—c) Anar magre, a Torroella: haver-hi gran escassesa (Men.).—d) Dur es ca magre: esser molt pobre (Mall.).
Magre: llin. existent a Vilademat, Barc., Calaf, Navarcles, Aiguamúrcia, etc.
    Refr.

—«A ase magre, tot són mosques»; «A ca magre, moltes puces»: es diu per significar que els pobres són víctimes de moltes molèsties (Mall., Men.).
    Fon.:
máɣɾə (or., bal.); máɣɾe (occ., val.).
    Intens.:
magràs, -assa; magret, -eta; magretxo, -etxa; magrel·lo, -el·la; magric, -ica; magrot, -ota; magristó, -ona; magrissó, -ona; magrista; magríssim, -íssima.
    Sinòn.:
flac, prim.
    Antòn.:
gras, gros, gruixat.
    Etim.:
del llatí macru, mat. sign. || 1.