Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. man
veure  2. man
veure  3. man
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MAN f.
Mà. Qui auciurà son senyor de man o de lengua, Usatges, segle XIII (Anuari IEC, i, 289). Que té cascun en cascuna man, doc. a. 1358 (Rubió Docs. cult. i, 185). Traguist ab la tua man fort, Serra Gèn. 89. Ni sab lo Digestis ni qual és man dret, Viudes donz. 224. Estén vers mi la man dreta de la tua misericòrdia, Oliver Exc. 29. Actualment s'usa únicament en l'expressió man dreta.

2. MAN adj. poss. femení, dialectal,
que s'usa només en l'expressió man germana (Tortosa). Ha de tindre un munt d'anys.—Quatre més que man germana, Moreira Folkl. 133.
    Etim.:
de ma germana, amb adopció de la -n per influència analògica de mon germà.

3. MAN ant.
grafia aglutinada de m'han. Los meus fiyls man auorrida, Turmeda Diuis. 11. Molt man plagudes les tues paraules, Genebreda Cons. 163.