Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  manament
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MANAMENT m.
Acció i efecte de manar; allò que es mana; cast. mandamiento. Esegescam lo seu manament, Hom. Org. 4 vo. Trameteren a dir a l'Emperador com lo seu capità hauia fet son manament, Tirant, c. 223. Especialment: a) Cadascun dels preceptes del decàleg i de l'Església. Deu-li donar conexença dels deu manaments de la ley, Llull Blanq. 2.
    Loc.
—a) De bon manament: de bons costums i molta docilitat (Mall.). Les dones aquelles... vehent-lo tan benigne e de tan bon manament, servien-se d'ell molt largament, Villena Vita Chr., c. 93. A Mallorca som de bon manament, Roq. 33.—b) Aplicar els cinc manaments: pegar una bufetada.
    Fon.:
mənəmén (or.); manamén (occ.); manamént (val.); mənəmént (mall., men.).