Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  manto
veure  mantó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANTO m.
|| 1. Mantell; cast. manto. Malgrat l'aspecte castellà del mot, apareix documentat en català des dels primers anys del segle XIV. En temps de plúbia puxquen portar mantos redons, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). Un manto de presset vermell, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. i, 209). Gramalles o mantos o caperons, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 400).
|| 2. Peix semblant a una ratjada, però molt més gros (Llucmajor). Enguany no hey ha po de mantos ni altres pexos, Ignor. 59. (V. manta || 10).
|| 3. Manto reial: planta de l'espècie Aquilegia vulgaris (Mall.). (V. aucellets).
|| 4. Manto de la Verge Maria: planta zigofilàcia de l'espècie Fagonia cretica, de branques anguloses i forcades, fulles oposades trifoliades, fulloles linears mugronades, i flors color de rosa (Eiv.).
|| 5. Manto de santa Rita: planta de l'espècie Epiphyllum Ackermanni (Men.); cast. pluma de santa Teresa.
    Fon.:
mántu (or., men., eiv.): mánto (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí mantum, mat. sign. || 1, probablement per via del castellà o de l'italià manto.

MANTÓ m.
|| 1. ant. Mantell. Los quals missatgers porten vestits sengles mantons blaus, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 35).
|| 2. Mocador gran d'abric que porten les dones damunt les espatlles i esquena; cast. mantón. Mon pare demanà a sa mare si no tindria cap mantó de Manila, Casp Proses 15.
    Etim.:
derivat de manto.