Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  marbre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MARBRE m.
|| 1. Pedra calissa formada per un agregat de cristalls de calcita, de textura compacta i susceptíble d'un gran poliment, de color blanc, negre o d'altres colors, sovint amb clapes o vetes; cast. mármol. L'avem vist sobre un puig ab sos apòstols, e que sehia sobre un marbre e preycant, Pere Pasqual, Obres, i, 154. Lo païment era de marbre, Tirant, c. 4. Ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien, Atlàntida i. Marbre cipolí: marbre grisenc amb venes ondulades verdoses. Marbre serpentí: el que té part de serpentina, o el que és verd virat del mateix color. Marbre brocatell: varietat de marbre que admet un bell poliment i està ametllonat de diversos colors, com groc, vermell, morat, etc. Marbre buixcarró: varietat que s'extreu en la comarca de Xàtiva i és de color vermell groguenc amb venes de color més encès. Marbre estatuari: marbre blanc, sacaroide, emprat per a fer estàtues. a) usat com a adj. en l'expressió Pedra marbre: Fou en taula de pedra marbre escrita, Carta cel, ms. 451. Dringuen minúsculament sobre la pedra marbre, Ruyra Parada 16.
|| 2. Obra artística feta en marbre; cast. mármol. «Tinc una bella col·lecció de marbres». Sereu per tres dies ab causa tan iusta | lançat dins lo marbre per tots a saluar, Passi cobles 87.
|| 3. Peça plana i prima de la dita pedra; cast. mármol. Passa el drap per sobre el marbre, Vilanova Obres, iv, 64. a) especialment, Peça plana de marbre o d'una altra substància dura i llisa, sobre la qual es fan diverses manipulacions en els oficis de vidrier, impressor, etc.: cast. mármol. (V. mabre).
|| 4. Peix de l'espècie Pagellus mormyrus (V. mabre). La liura dels serrans, marbre, sarch, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll., i, apènd. xxix).
|| 5. Moneda petita, de molt poca valor (Gavà). No tenir un marbre: no tenir cap cèntim.
    Fon.:
máɾβɾə, máβɾə (or., bal.); máɾβɾe (occ., val.).
    Etim.:
del llatí marmŏre, mat. sign. || 1.