Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marca
veure  2. marca
veure  marçà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MARCA f.: cast. marca.
I. || 1. Emprenta, traç, tall o altre senyal fet a una cosa per distingir-la o fer-la coneixedora entre altres. Marques del bestiar: senyals, generalment consistents en talls de diferents formes a l'orella, amb què es distingeixen les ovelles d'un ramat de les d'un altre. Sereu lo pastor, la creu la gran marca, Passi cobles 87. Dos balons... són senyats de nostra marca, doc. a. 1507 (BSAL, x, 306). Un setros de argent marquat de marqua de Rodes, doc. a. 1518 (Miret Templers 577).Marca de fàbrica: emblema amb què s'assenyala la procedència o fabricant d'una cosa. Vi de marca: vi embotellat, amb l'emblema del celler de procedència. Esser de marca: esser una cosa excel·lent, de les primeres en el seu gènere; es diu també irònicament en sentit pejoratiu. Eren uns estornells de marca, Aguiló Rond. de R. 15.
|| 2. Senyal deixat en un cos pel contacte o pressió d'un altre. S'imagina | aquell cavall fabulós | mostrant de sos peus la marca | com un segell de triomf, Costa Trad. 150. Marca de cremadura o de picadura: hoc stigma, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Instrument amb què marquen. Marca per a pintar el pa: cast. pintadera.
|| 3. Grandària que ha de tenir normalment una cosa. Especialment: a) La mida de 1'47 m. d'alçada del cavall.
|| 4. La major puntuació obtinguda en una competició esportiva oficial.
II. || 1. País de frontera. Marca Hispànica: la part de territori que Lluís el Piadós, ajudat dels catalans, conquerí als sarraïns, i que constituí després el comtat de Barcelona. Es en la marcha d'Ancona, Muntaner Cròn., c. 10. Mon pare fou senyor de la marcha de Tirània, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, Tirant, c. 29.
|| 2. ant. Impost damunt persones o coses pel pas de la frontera o límits comarcals. Algun cullidor o receptor de dret de marcha dels forments, doc. a. 1526 (Ardits, iii, 381). Y'l cel trespassen | hi per filera streta passen | no pagant marques, Llaors St. Cristòfol. Passant lo port sens pagar en la marca, Corella Obres 393.
|| 3. ant. Represàlia. Com per la pau... deguen cessar totes marches e licències de marchar, doc. a. 1386 (BSAL, ix, 14). Vos manaça de marcar o penyorar vostres béns per raó de la marca qui és stada jutjada per lo rey d'Anglaterra contra lo duch de Gandia, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 548).
Marca: llin. existent a Gir., Celrà, Cruïlles, Vilademuls, Barc., Tarr., Reus, Altafulla, Ll., Arbeca, etc.
    Fon.:
máɾkə (or., bal.); máɾkɛ, máɾka (occ., val.); máɾсə (Palma, Manacor).
    Etim.:
del germ. marka, ‘senyal’, ‘frontera’.

2. MARCA f.
Dona (en l'argot dels malfactors barcelonins). Una marca estava clapant i he anat pel suenyo i s'ha mosquejat = Una dona estava dormint i he anat per robar-la i s'ha despertat cridant, Vallmitjana Crimin. 67.
    Etim.:
segons Sainéan, format per regressió de marquesa; però Dauzat opina que el fr. marque ‘prostituta’ (d'on vindria el significat més general de ‘dona’) prové de la marca o distintiu que en l'edat mitjana s'obligava a portar a les prostitutes.

MARÇÀ
|| 1. topon. a) Poble de 1.250 habitants situat en el Priorat, a dos quilòmetres de Falset.—b) Poblet agregat al municipi de Vilanova de la Muga (Alt Empordà).—c) Poblet del districte municipal de Castellfollit de Riubregós (part. jud d'Igualada).
|| 2. Llin. existent a Foixà, Agramunt, Anya, Artesa de S., Useres, Vall de Gallinera, etc.
    Etim.:
del llatí Martiānu, derivat del nom personal Martius.